MEDICINA INTEGRATIVA, MEDICINA CIENTÍFICA: SÍ, HI HA DRET

(Definició de l'OMS, 22 de juliol del 1946

i encara vigent)

om a metgessa formada en Cirurgia Toràcica i en múltiples teràpies complementàries i que des de fa uns anys em dedico professionalment a la Medicina Integrativa i, especialment al suport integral del malalt oncològic, em sento obligada a respondre l'article publicat en aquest diari el 22 de desembre del 2013. En ell, el Sr. Vilamitjana expressava el seu enuig respecte a la gent que li recomana seguir tractaments naturals per tal de millorar els resultats dels tractaments que rep pel seu càncer de pulmó, així com desacreditava activament la pràctica de tècniques naturals que titllava literalment de fetilleria, màgia i de quimera.

Sigui dit en primer lloc Sr. Vilamitjana, que estic absolutament d'acord amb vostè que cap medicina, tractament ni terapeuta, i quan dic cap incloc també els convencionals, es pot oferir com a infal·lible, miraculós o fins i tot innocu per tractar una malaltia o millorar-ne els seus símptomes; ja que si així fos, tots acudiríem al mateix per tal de mantenir o retrobar el nostre estat de salut. I per tant, entenc i comparteixo el seu gran enuig i decepció envers qui, amb les més bones intencions, li han transmès una idea així.

D'altra banda, publicar i divulgar afirmacions com que les medicines o teràpies alternatives o complementàries tenen nul·la credibilitat científica, també és altament injust. El convido a fer una recerca bibliogràfica bàsica al Pubmed (base de dades de publicacions mèdiques de ressò mundial) i veurà com aquestes afirmacions estan totalment fora de lloc i, no només són falses sinó que perjudiquen tant els malalts que sí que troben un suport en elles, com els professionals que amb tot el rigor científic ens hi dediquem.

En el nostre país, la Medicina Integrativa és molt desconeguda, no està regulada com a especialitat (tot i que s'està promovent la seva acceptació amb accions legals per part de molts metges), afortunadament som ja molts els professionals sanitaris que ens hi dediquem.

Una mica d'història per començar:

El 1990 els metges dels Estats Units van començar a interessar-se activament pels enfocaments alternatius en la seva pràctica mèdica. A partir del 1990 alguns hospitals americans van començar a oferir la Medicina Integrativa dins la seva cartera de serveis. El terme "Medicina Integrativa" ha estat popularitzat, entre d'altres, per Deepak Chopra, Andrew Weil i el Príncep Charles (Foundation Integrated for Health- 1993).

El Consortium of Academic Health Centers for Integartive Medicine de Minneapolis, fundat el 1999 i que el 2013 incloïa 56 membres (com la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins, la Facultat de Medicina de la Universitat de Duke, la Facultat de Medicina de la Universitat de Georgetown o la Clínica Mayo) defineix la Medicina Integrativa com la pràctica de la medicina que reafirma la importància de la relació entre el facultatiu i el pacient, es focalitza en la globalitat de la persona, està formada amb evidència i fa ús de totes les aproximacions terapèutiques apropiades en cada cas. Segons l'American Board of Physician Specialities a partir del 2014 els metges americans es podran acreditar en Medicina Integrativa.

Motivació:

L'impuls per adoptar la Medicina Integrativa és degut, en part, al creixent nombre de persones que consulta facultatius de medicina complementària. Alguns professionals mèdics senten la necessitat d'aprendre més sobre les medicines complementàries ja que poden assessorar millor els seus pacients sobre quins tractaments els poden ser útils i quins no. Creuen que cal anar més enllà del problema mèdic diagnosticat i que combinant els enfocaments convencionals i els complementaris, s'ha d'ajudar a crear novament l'estat de salut que va molt més enllà que la simple absència de malaltia.

Per tal de provar objectivament els tractaments de la medicina alternativa , el 1991 el govern dels EUA va establir l'Oficina de Medicina Alternativa , que el 1998 es va restablir com el Centre Nacional per a Medicina Complementària i Alternativa (NCCAM) com un dels Instituts Nacionals de Salut.

Evidència científica:

Un dels problemes més importants a l'hora de generar evidència científica sobre la utilitat dels tractaments complementaris està en la metodologia requerida per realitzar-los: poder comparar resultats i treure conclusions estadísticament significatives que avalin els resultats obtinguts. Requeriria un article massa llarg explicar els motius d'aquestes limitacions metodològiques que inclouen la dificultat a poder trobar grups de pacients similars i comparables en característiques i tractaments, enfocaments terapèutics i mecanismes d'acció massa diversos dels tractaments rebuts.

Tot i així, els facultatius en Medicina Integrativa ens esforcem diàriament per donar la credibilitat i el prestigi que es mereix aquest tipus de medicina i d'enfocament de la salut i regularment apareixen estudis de molta qualitat que recolzen científicament la seva utilitat mèdica.

Si fan una recerca bàsica al Pubmed sobre acupuntura i càncer, per exemple, trobaran que la ciència avala l'acupuntura com a un tractament de primera elecció en les nàusees per quimioteràpia (ho recolza una revisió Cochrane del 2011, el màxim grau d'evidència científica), per la sequedat de boca, el dolor, els fogots, els símptomes gastrointestinals, problemes respiratoris, cansament, ansietat, depressió, insomni, alteracions dels nervis, dolors articulars, en pacients pal·liatius, en nens...

Existeixen múltiples estudis científics en altres teràpies i enfocaments complementaris com l'homeopatia, l'aromateràpia, la nutrició, les visualitzacions, entre moltes d'altres que acrediten i expliquen la seva utilitat en aquests i d'altres tipus de malalts i malalties. Els professionals sanitaris que ens dediquem a la Medicina Integrativa creiem que no hi ha molts tipus de medicines, si no moltes tècniques i tractaments absolutament diferents que conformen tots ells una sola medicina: la que cura o millora la qualitat de vida de les persones.

Per tant, agrairia que abans de desqualificar feines tan importants com la que realitzem els metges integratius s'assessoressin científicament i que si algun dia decideixen rebre algun tipus de teràpia complementària o directament Medicina Integrativa ho facin amb professionals sanitaris degudament qualificats.