El debat sobre la independència no es pot furtar. La discussió sobre el dret democràtic a fer-ne l'objecte d'una consulta és legítima i necessària, però en cap cas no ha de substituir la confrontació d'idees sobre l'estat independent, la seva conveniència i la seva viabilitat. És cert que hi ha posicions favorables a la consulta per poder votar que no. És cert que hi ha qui xala amb la pregunta esglaonada perquè defensa un estat català integrat en l'estat espanyol, amb més o menys majúscules i minúscules. I el fet que siguin opcions més o menys populars segons les enquestes no els pren ni un bri de dret a ser argumentades i defensades. Però fins i tot els defensors d'aquestes posicions saben que el gran debat, el debat de fons, és sobre la independència; que la consulta, al marge de la idea original (recordem que fa tres anys es pensava en ella per donar força a la reivindicació del pacte fiscal) és vista per molts dels que l'exigeixen com un pas en el full de ruta cap al reconeixement de la sobirania, i que justament aquest fet serveix d'argument al plantejament contrari: el dels que diuen que no a convocar-la perquè no és una proposta neutra sinó orientada. I costarà molt convèncer-los del contrari perquè ells, al seu torn, no la volen perquè no volen facilitar el camí a la independència. Per tant, el debat ja és aquest, i a més a més les mobilitzacions són aquestes. Han sortit al carrer, reiteradament i en grans quantitats, els independentistes, i ara el PP anuncia un gran acte de signe contrari per al mes que ve o l'altre. Si la cosa tira endavant (en aquest sector hi ha prou ambicions enfrontades per crear problemes a qualsevol iniciativa que necessiti una certa unitat) ja tindríem la mobilització dels que fins ara no han sortit però que sabem que existeixen. És rotundament cert que la democràcia no funciona comptant manifestants sinó vots a les urnes, però el fenomen indica quin és el punt del debat. I si hi ha de ser, tant per tant que es faci ben fet. Ben organitzat, dient les coses pel seu nom, posant damunt la taula arguments convincents. S'ha de dir: la independència ens convé per això i per allò, i podem anar-hi així o aixà. I al revés: no ens convé per aquesta i aquella raons, i/o arribar-hi sense prendre mal no és possible per aquest i aquell altre factors ineludibles. Arguments que no insultin la intel·ligència com ho fan les desqualificacions, les simplificacions, les manipulacions i les apel·lacions a ardors patriòtics i malaltissos sentiments de superioritat. Si us plau, que encara no hem perdut la facultat de raonar.
