Si preguntem a la gent de què li sona Portugal ens dirà, amb sort, que parlen portuguès. Molts hauran fins i tot visitat Lisboa i hauran anat amb tramvia i poca cosa més. Pocs saben que els portuguesos es consideren els vertaders descobridors de les amèriques i els catalans progres sabran explicar la Revolució dels clavells de 1974. Una minoria coneix que mentre es coïa la revolució Josep Pla lloava al seu dictador Marcello Caetano. El seu mapa polític és similar a l'espanyol, el partit socialista és tan extremista com el d'aquí i també hi ha un partit socialdemòcrata que és el de dretes de veritat. Tot una mica estrany. De fet als diaris catalans i espanyols és més fàcil trobar un article sobre Sri Lanka que sobre Portugal. Potser el portuguès més famós a banda de Cristiano Ronaldo, és José Manuel Durao Barroso, només pel fet d'estar al trio de las Açores, curiós trio quan en realitat eren quatre: George W. Bush, Tony Blair i José Maria Aznar i el mateix Barroso. Potser el que no es compta és aquest?
Aquests dies a Espanya tenim una monarquia en escac. Un rei desacreditat per les seves caceres de molt diferent pelatge, una infanta i un gendre imputats per corrupció, un govern amb majoria absoluta sota sospita de cobrar de sota mà, un Tribunal Constitucional presidit per un hooligan, una Agència Tributària dirigida per un amic del Rei, un Banc d'Espanya més fals que un duro sevillano, unes constructores -com Sacyr- que volen fer fora el que fan sempre aquí sense adonar-se'n que han creat un escàndol de dimensions planetàries, un sistema financer que ha robat els estalvis de tota una vida de moltes famílies. Bé no cal que us posi més exemples, cada dia ens assabentem de coses que ens fan posar els pèls de punta. Si un dia Catalunya és independent potser el millor que ens passaria és que tot això ens sonaria com les notícies que ens vénen de Portugal: gens. Quin descans. És que sóc tan ingenu de pensar que aquestes coses no passaran aquí? No, l'únic problema que no tindrem serà el del Rei i la família real, això si no surt algun boig dient que és el descendent de Jaume I. A més Duran no podrà fer mai una llei com Gallardón. El Millet el fotrem a la presó d'un cop? Els altres problemes els tindrem igualment, però amic lector encara que siguis un gran defensor de l'unionisme, quin gran descans no sentir al Rei, el Rajoy, la Cospedal, el Bàrcenas, i la Díaz. I només, de tant en tant llegir un article sobre el nostres pobles germans veïns. Potser llavors, més enllà de l'Ebre, s'adonaran que els catalans no som ni tan diferents ni tan estranys, que el nostre idioma és molt similar al castellà i que és més fàcil entendre'ns-hi que no pas amb un alemany, no fotem! O tampoc?
