He fet moltes bogeries per amor, però no sabia que desgravaven. L'advocat de la Infanta excusa el seu client, que ha actuat per "amor al seu marit". És a dir, que reconeix els fets i ja només ens queda discernir-ne les causes. Si no estimés el seu marit, no ho hauira fet, potser van haver de consultar els contribuents sobre el preu d'aquesta passió encomiable. Caldrà agrair per sempre al catedràtic Jesús Silva que hagi incardinat el més noble dels sentiments en el pedregós àmbit del Dret Penal. Altres preferiran indagar les acreditacions universitàries, nosaltres seguim imbuïts pel flower power, i anem a revisar tots els delictes segons el criteri amorós. Durant l'interrogatori de Cristina de Borbó, que soni alguna cosa de John Lennon.
Gràcies a l'amorosa aportació de Silva, el cas Infanta accedeix al terreny de les addic?cions, tan fructífer en Dret Penal. Ja posat en viarany emocional, el catedràtic va sentenciar que "amor, matrimoni i desconfiança són absolutament incompatibles", que li preguntin a Belén Esteban. Es veu que una formació en delictes i penes autoritza a pronunciar-se sobre misteris que ni les religions verdaderes han resolt. S'ignora el desenllaç per a la Infanta de les seves penes, però Eduard Punset ha trobat un col·laborador clau per a les seves elucubracions neuronals.
En la seva històrica psicoanàlisi de la trama corrupta, Silva no va especificar si Urdangarin també estava guiat pel seu amor a Cristina de Borbó, amb la qual cosa tots dos serien innocents i sortiria a pagar, com de costum. En realitat, l'amor que predica el penalista Silva fa olor a submissió. Ja s'ho farà la parella amb el modus amandi revelat pel seu defensa però, si la Infanta ascendís a Reina, queda clar que actuaria amb el mateix criteri de subsidiarietat amorosa respecte d'Urdangarin. Per tant, cal retirar-la immediatament i discretament de l'arbre successori. La se?va addicció equival a què ens diguessin que el Príncep serà, per amor, un titella en mans de Letizia. En fi, potser no és el millor exemple.
