El diccionari de l'Institut d'Estutis Catalans defineix la paraula díscol com "que és difícil de governar, no fàcilment corregible" i el terme dissident com "que s'ha separat en matèria de doctrina d'una comunió religiosa, d'una escola filosòfica, artística, d'un partit polític...". En el cas dels tres diputats del PSC -no sé si encara se'ls pot relacionar amb aquestes sigles- que van votar diferent a la resta del grup sobre la consulta sobiranista s'hauria de buscar un terme compost: díscoldissident. Són una cosa i l'altra però el que també són és una incongruència. Si no estan d'acord amb el mandat polític -el consell nacional, màxim òrgan d'expressió del partit, va votar clarament una opció sobre la consulta-, el que han de fer és marxar. Els tres diputats: Elena, Geli i Ventura es van presentar per unes sigles. La gent va votar el seu partit, no directament a ells. Així és el nostre sistema electoral. Si no estan d'acord amb el posicionament de la majoria el que han de fer és abandonar el seu escó perquè ja no representen l'ideari del partit. Si no ho fan és perquè no tenen cap més altra sortida que escalfar la cadira i mantenir un sou. Així de clar.
