En el trànsit del segle XX al segle XXI estem vivint una nova transformació de l'atenció sanitària en la qual els serveis de salut estan evolucionant cap a una atenció més de base poblacional que no pas institucional com fins ara. És a dir, estem transitant a una atenció més centrada en el pacient i no tant en el professional de la salut, a un sistema en el qual el pacient no és un complidor passiu sinó un ciutadà coproductor del seu propi benestar. I en això les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) hi tenen un paper clau.
És per això que és interessant conèixer l'enquesta sobre TIC i Salut que es fa anualment a tots els centres sanitaris des de l'any 2007. Doncs bé, aquesta enquesta ha palesat que la telemedicina ha duplicat el seu ús només en dos anys. Actualment, el 55% dels hospitals fan telediagnòstic, un 44% utilitzen la teleconsulta i un 13% fan telemonitorització. El 9% dels hospitals estan a nivell 6 de l'escala Emram de 7 nivells, és a dir, que treballen quasi sense papers, i un 65% a nivell 5. Val a dir que a Europa només un 1,5% dels hospitals estan a nivell 6 i un 16% a nivell 5. A més, un 70% dels hospitals i Centres d'Atenció Primària utilitzen dispositius mòbils (portàtils, taule?tes, smartphones, etc.) que els permeten consultar i integrar la informació en temps real a la història clínica electrònica.
Segons la Fundació TicSalut, actualment existeixen al món més de 40.000 aplicacions mòbils (apps) dedicades a la salut. Certament, molt més propi perquè un ciutadà sigui realment coproductor de la seva salut. I, a més, li permet ser-ho des de qualsevol lloc en qualsevol moment. Per això des de fa uns anys alguns han promogut que cal passar de l'e-Salut a l'u-Salut (u d'ubiqüitat).
