Per aquestes dates de 1939 -fa 75 anys-, les comarques gironines eren escenari de l'esmicolament personal i material que havia deixat la Guerra Civil espanyola iniciada amb la sublevació militar del 18 de juliol de 1936 contra la II República. El 31 de gener, les tropes franquistes havien trencat la resistència republicana entrant a Blanes. El 2 de febrer, a Lloret; el 4, a Girona, el 7 a Olot, el 8 a Figueres i el dia 10, amb l'arribada a la Jonquera, ja tot era "territori nacional". El 23 de gener, havia arribat a Peralada el president de la República, Manuel Azaña. El 27 de gener va creuar per Figueres el primer gran contingent de persones camí de l'exili. L'1 de febrer, Figueres es va convertir en la capital política de la República espanyola: 62 dels 473 diputats que tenien les Corts Republicanes es van reunir al castell de Sant Ferran en la que seria la seva última sessió abans de marxar tots cap a l'exili. Finalment, el 5 de febrer de 1939, el president de la República, Manuel Azaña, i el president de la Generalitat, Lluís Companys, travessarien la frontera pel coll de Lli, mentre per la carretera nacional i per les rurals milers de persones fugien esporuguides cap a França. Azaña moriria el novembre de 1940 a la ciutat francesa de Montauban. Lluís Companys havia mort afusellat al castell de Montjuïc el 15 d'octubre d'aquell mateix any. Aquells dies de fa 75 anys, els gironins vivien un doble sentiment. Per a uns, l'entrada de les tropes franquistes era un alliberament. Per a uns altres, s'iniciava el traumàtic camí de l'exili o l'inici d'un període d'afusellaments, depuracions i misèria. Quedaven per endavant quasi quatre dècades de dictadura. Un drama social i humà que val la pena recordar i analitzar.
