raimon Obiols ha mostrat el seu suport als diputats dissidents del PSC amb un article que comença recordant el compromís electoral del partit amb la consulta. Però es tracta d'un recordatori que, curiosament, treu la raó als rebels i la dóna a Navarro, ja que l'avui eurodiputat Obiols cita aquest fragment del programa: "Els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d'un referèndum".

Atenció al detall: el programa del PSC parla de sotmetre a referèndum una proposta "acordada entre les institucions catalanes i espanyoles". És a dir, que primer s'ha negociat amb Madrid el "canvi substancial" de relacions, i si s'arriba a un acord, validar-lo després amb un referèndum. No es pot dir que el PSC estigui traint aquesta part del seu programa electoral. Sí que pot dir-se, en canvi, que des de totes bandes -polítiques i informatives- hi va haver molta pressa per sumar els diputats socialistes al bloc favorable a la consulta, sense fixar-se en aquest "detall" que ja anunciava contradiccions.

El referèndum del programa socialista és el propi d'una reforma de l'Estatut, mentre que la consulta imaginada per Mas i Junqueras serveix per carregar-se de raons abans de negociar. Munició per aconseguir que Madrid i el món escoltin. Són dues coses totalment diferents, i no podien fer gaire camí plegades. Cal preguntar-se si els diputats dissidents se'n van adonar, o si només van llegir el programa en diagonal. Aquests dies insisteixen que ells han estat fidels al compromís amb els electors. És probable que el seu pensament sintonitzi amb una part important dels votants del PSC, però no poden emparar-se en el programa per justificar-se.

L'origen del problema és que el PSC volia quedar bé amb la vianda al plat. Dir que estava a favor d'una consulta, però sabent que no era la consulta. Però el truc ha arribat al límit, i ara ha de decidir si s'enroca en la posició o si interpreta que la societat demana una altra cosa.

Els signes indiquen que ha triat enrocar-se, i la pilota és a la teulada dels dissidents: poden presentar batalla dins del partit, amb l'àrbitre en contra, o donar la causa per perduda i trucar a una altra porta. O fer-se una casa pròpia. O plegar. Les primàries de Barcelona poden ser la pedra de toc.