Es parla i es teoritza moltíssim sobre qüestions i principis generals, i no queda enrere l'escriure. Però de forma sistemàtica la realitat ens desvetlla contemplant l'enorme distància existent entre les boniques i bondadoses teories i la problemàtica que en el dia a dia vivim a la societat, i que les persones pateixen. Una simple mirada al nostre entorn ens porta a contras?tar la distància entre principis i pràctica, entre utopia i realitat, entre proclames i actuacions. Però malgrat els desajustos evidents entre aquestes realitats, una d'objectiva i l'altra d'imaginària, no deixa de ser necessari apostar per la utopia, pel que sembla impossible, pels principis i pels valors, sense els quals seria difícil mantenir la tensió per millorar i l'esperança. La realitat i la pràctica són millorables, i ara més que mai hem de fer l'esforç i ens hem de comprometre a canviar una realitat plena d'injustícies, de dolor, desigualtats injustificades i de desesperança.
Ha costat molt el procés de dignificació de la persona humana. Ha estat incalculable l'esforç i el sacrifici dels nostres avantpassats per aconseguir arribar a ser ciutadans lliures. I sense principis ni utopies no hauria estat possible. Però no és suficient millorar estructures i lleis, partint de grans idees, també és imprescindible promoure la tendresa de cor, els bons sentiments, i el respecte inherent a la fraternitat.
Les alarmes socials sonen per tots costats. L'empobriment econòmic i ètic de la nostra societat és més que evident. Els índexs de mesurament ens alerten que la desigualtat s'està incrementant desproporcionadament i de manera preocupant. La igualtat d'oportunitats es redueix. I tots en som responsables, no només els dirigents polítics i socials o econòmics. La capacitat i el mèrit ens fa diferents a uns i altres, i cal ser conscients.
Però la inexistència d'igualtat d'oportunitats, o la injustícia de no atendre el principi d'igualtat pel que fa a la dignitat humana, està generant una societat desequilibrada, problemàtica i perillosa. La xacra de l'atur, i no em cansaré de dir-ho, està amenaçant la convivència social i fomentant les desigualtats escandalosament. Cal fer-hi front amb tots els recursos legals, administratius i econòmics.
Com deia Bertrand Russell, en política s'ha de tenir el valor d'acceptar amb resignació les coses que no es poden canviar, s'ha de tenir obstinació profunda per modificar les que sí es poden canviar, i s'ha de tenir la intel·ligència indispensable per no confondre les unes amb les altres. I la realitat respecte al principi d'igualtat d'oportunitats i de tracte igual, amb fonament en la dignitat de la persona, és de les coses que es poden canviar.
