Hi ha assumptes dels quals, si no ets aficionat al futbol, sents parlar de reüll. El d'aquest tal Neymar, per exemple. El nom va sonar uns dies al voltant de les nostres orelles (amb el brunzit d'una mosca, més que amb el rugit d'un tigre), fins que de sobte es va materialitzar. Tenia cara i ofici i argument. I movia milions per un tub. Quaranta milions o així per això; uns altres deu per això altre; dos més de comissió per al pare de la criatura, etcètera. Cadascú té, respecte als diners, un límit més enllà del qual es perd. Vaig perdre Bárcenas en els trenta-set milions; a la Gürtel, amb la visita del Papa a València; a Aznar amb el casament de la seva filla a El EscorialÉ Vull dir que passen a una altra dimensió. Ja no em semblen gent d'aquest món. El tal Neymar no ho és, no és d'aquest món. Pertany al regne del futbol, del qual sempre m'he sentit expulsat a falta de talent.

Estava, dèiem, Neymar donant voltes al voltant del meu pavelló auricular com una mosca, quan de sobte es manifesta al seu costat el tal Sandro Rosell, president del Barça, expresident ja, i autor del fitxatge milionari. Una mosca, doncs, i un tigre, segons la nomenclatura xinesa. Els xinesos tenen de sempre aquesta capacitat d'unir allò petit i allò gran sense perdre el sentit de les proporcions. Si a mi se m'ocorre barrejar paramecis i ratolins, vostès desconnecten perquè no hi ha relació entre una cosa i l'altra. Entre les mosques i els tigres, no obstant això, es percep un corrent elèctric, una complementarietat, no sé, un vincle secret. El mateix vincle que, intuïm de seguida, hi havia entre Rosell i Neymar. Que gran, el món oriental!

Immediatament, un, que no sap res de futbol ni de finances, es va adonar que la parella de la qual estem parlant era xinesa. Com és possible que Rosell ens hagi enganyat d'aquesta manera? Ha estat anys fent-se passar per català i és més xinès que Mao. La sorpresa, vostès ho entendran, va ser majúscula. Pel que fa a Neymar, com que teníem menys notícies prèvies d'ell, no ens va sorprendre tant. Però oblidin-se que és brasiler. És xinès. Xinès i mosca. El que tenen les notícies a les quals només prestes una atenció latent és que desperten la percepció extrasensorial. Aquest és el cas.