Els tècnics del ministeri d'Hisenda han fixat el percentatge de l'economia submergida de les comarques de Girona. Representa un 25,6% del PIB, essent una de les principals zones en les quals el diner corre de forma subterrània sense el control de res ni de ningú, i sense que això tributi enlloc ni reverteixi absolutament gens en les arques públiques. Aquesta seria la mala notícia d'aquestes dades fetes públiques per Gestha, que és l'associació que agrupa els tècnics d'hisenda. Les comarques de Girona sempre han estat una terra molt donada a fer córrer el diner sota mà, però mai fins aquests extrems.
Hi ha una lectura positiva, o com a mínim aclaridora, i és que això ens explica allò que podíem intuir perfectament, que és com hem aguantat durant tots aquests anys de crisi sense explosions socials. Molts han estat temps preguntant-se com és que durant aquests anys de crisi no hi ha hagut més violència al carrer. Aquesta dada ens dóna la resposta. Sense aquest volum d'economia submergida les ciutats s'haurien convertit en autèntics camps de batalla. No ha passat perquè la gent no tenia temps perquè s'estava dedicant a un instint que els humans portem incorporat: sobreviure, sigui en blanc o en negre. A allò que vulgarment, i encertadament, es diu buscar-se la vida.
A l'economia submergida la hisenda pública l'anomena frau perquè s'escapa del seu control. I és cert que si això es perpetua acabarà degradant encara més -molt més- la societat del benestar. Però això no treu que, durant aquests anys, l'economia submergida ens hagi permès i ens estigui permetent sobreviure. Ha estat un salvavides.
