El truc és molt fàcil, home. Mira, vosaltres i nosaltres governarem de facto en coalició, però oficialment en lloc de formar junts govern, l'un governarà i l'altre figurarà que és el principal partit de l'oposició. De cara a la galeria simularem que jo us obro la porta a formar govern, que vosaltres dubteu i finalment ho rebutjeu... en fi, una mica de teatre perquè no es noti gaire que estem d'acord en tot. El cas és que oficialment jo sigui president i tu líder del principal partit de la (hahaha, perdó) oposició.
D'aquesta manera, quan els mitjans entrevistin el (hahaha) líder de l'oposició, en realitat estaran entrevistant a qui dóna fidelment suport al Govern. Així mateix quan al Parlament parli primer el Govern i després repliqui (hahaha) el líder de l'oposició, també serem nosaltres mateixos. El que opini la resta de partits gairebé no tindrà ressò mediàtic i, amic meu, avui en dia allò que no té ressò mediàtic no existeix.
Com que a aquestes altures ja està més que demostrat que els ciutadans són burros, es creuran que realment tot va bé, que no hi ha problemes (i en el cas improbable que n'hi hagi algun serà culpa de Madrid, en això estan d'acord el Govern i l'oposició), que sanitat, ensenyament i serveis socials funcionen com la seda (ho admet inclús l'oposició), que les privatitzacions no existeixen, que els Mossos d'Esquadra són una policia modèlica (fins i tot l'oposició es nega a reprovar el seu cap), que les retallades no arriben a Catalunya i que tot el país està d'acord (com no ha d'estar-hi, si hi estan inclús Govern i opo?si?ció) en què només importa el "procés". D'acord, Oriol?
- D'acord, Artur.
