El dret a la salut és i està configurat i recollit en les legislacions dels països més avançats com un dret fonamental de la ciutadania, dret pel qual han de vetllar les administracions públiques i han de protegir els tribunals de justícia. Però com sempre sol passar "del dicho al hecho hay mucho trecho", i el que en la teoria sembla clar, en la pràctica del dia a dia és oblidat i infringit. No cal recordar com, amb l'excusa de la crisi, que tantes retallades justifica, el dret a la salut es debilita dia a dia, amb llistes d'espera inacceptables o amb reducció de recursos humans i materials que impossibiliten una atenció adequada i eficient a les persones.
Però si això es així en general, en el terreny laboral encara és més accentuat i preocupant. El treballador és considerat un instrument o una eina més, que quan s'ha avariat o desgastat, es canvia, i fora problema. Al voltant del món del treball hi ha una sèrie d'organismes i institucions que, legalment, tenen confiada la vigilància, seguiment, atenció i protecció de la salut. Però tals organismes, en l'actualitat, semblen més apèndixs dels interessos econòmics d'empreses i institucions públiques que mecanismes de salvaguarda de la dignitat i la salut de les persones treballadores.
Moltes són les persones que, sense poder i a risc de perdre la salut, no s'atreveixen a anar al metge, o que voluntàriament demanen l'alta per reincorporar-se a la feina sense estar en condicions, per por o sota l'amenaça explícita dels seus empleadors de ser acomiadats. Massa vegades queda patent la manca d'humanitat, quan una treballadora o un treballador, després d'haver patit una greu malaltia, com pot ser un càncer, torna a l'empresa i com benvinguda se li dóna la carta d'acomiadament. En els últims dies he vist diversos casos.
Em pregunto: a on arribarem? Aquestes persones poden esperar justícia dels tribunals? Saben les mútues i la inspecció mèdica que la salut de les persones ha d'estar per sobre dels interessos econòmics? Saben les empreses que tenen una finalitat social i que la dignitat dels treballadors no es pot trepitjar a causa del diner?
No hem de callar davant de situacions que degraden la convivència i malmeten la dignitat de les persones.
