El Govern d'Alberto Fabra ha pressionat els últims dies l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVLL) pel fet que aquesta institució reconegués en el nou Diccionari normatiu del valencià la unitat lingüística i fes compatible la definició oficial de "llengua valenciana" amb altres denominacions com la de "català". El secretari general i paladí del sector regionalista del PPCV, Serafín Castellano, va amenaçar de tancar la institució encarregada de promoure i vigilar la normativa lingüística si no es retirava del diccionari la paraula ?maleïda -català- en definir la llengua que es parla als territoris de l'antiga Corona d'Aragó. El president de la Generalitat, Alberto Fabra, ha encarregat a la consellera de Cultura, María José Català, que actuï d'apagafocs després de la tensió provocada durant les darreres setmanes i busqui un acord que permeti eludir tota referència explícita al català. De poc li ha servit a l'AVL invertir dotze anys a la recerca de les expressions més genuïnes de la parla valenciana per incorporar-les al Diccionari, que està ple de paraules defensades per la RACV, com bellea, sancergavinet, que sempre han rebutjat les institucions universitàries. Alguns sectors del PP semblen disposats a forçar un nou enfrontament per aprofitar el rèdit electoral que proporciona aquest conflicte. ?Sobretot ara que es troba en hores baixes. És una estratègia molt arriscada: la societat valenciana no és la mateixa que va tolerar la batalla identitària i seria irresponsable reactivar un combat fratricida que tant va dessagnar. Va ser el PPCV qui va inspirar l'AVL per posar fi a una disputa estèril. Seria imprudent que avui la dinamités abdicant de l'inexcusable consens.