Cartes

José Luis Lucero Piñol. girona.

Quan sentim parlar de la Devesa a algun regidor de l´Ajuntament de Girona, molts estem d´acord en allò que fa referència a les actuacions que cal fer-hi: que si un (altre) pla participatiu, que si la vigilància, que si els cotxes i els aparcaments, que si les Fires i Mercats, etc,. Però els fets ens demostren que les bones intencions se les emporta el vent. Fa setanta anys que sento parlar de coses semblants i en comptes d´anar a millor els problemes no se solucionen (o no es volen solu­­cionar). L´última actuació dels que manen (perdó, governen) ha estat la nova disposició del Mercat setmanal a la Devesa. Calia?

Abans els que anàvem al Mercat de la roba trobàvem el paviment de quitrà, no hi havia fang. Ara amb la nova situació, trobem fang i grava que dificulta la circulació dels «carrets» i de les cadires de rodes, com a la zona de la fruita. Abans del canvi, els cotxes aparcaven al mig de la Devesa i amb la nova distribució s´ha ocupat una zona de dins de la Devesa per posar-hi les parades de roba i d´altres, i la zona que abans ocupaven al vial del Ter s´ha destinat a aparcaments. Alguns ciutadans no hi estàvem d´acord, però s´acceptava. Ara bé, surten els «tècnics» de l´Ajuntament i diuen (pressionats per alguns venedors i compradors) que falten aparcaments i es pren la decisió d´habilitar l´espai davant el Palau Firal i l´Auditori per aparcament i s´augmenta així la «pressió» sobre el recinte de la Devesa. No serà que volen fer servir l´esplanada que abans ocupava l´Estadi del GEiEG o, el que és pitjor, urbanitzar la zona que va de la rotonda del c/ C. Albert fins al vial del Ter, passant per davant del Palau Firal i l´Auditori? Què hi diu a tot això Patrimoni? (en una altra ocasió parlarem d´aquest organisme). A molts gironins que anem al Centre de compres, al cine, al teatre, al mercat del Lleó, al metge, etc, també ens agradaria tenir els aparcaments gratuïts que la Devesa proporciona.

Incoherència jurídica

JOAN JANOHER I SADURNI. forallac.

Voldria ressaltar uns fets que confonen la ciutadania en general. Cada dia que passa tenim al nostre abast la informació dels nous canvis i procediments: emprant-nos en les necessitats que comporta administrar Justícia, t´adones que aquesta té diferents conceptes d´aplicació i d´això en tenim un munt d´exemples, recentment, la sentència que afecta a l´ensenyament de les escoles a Catalunya. Tanmateix aquest ha esdevingut amb un clar desconeixement d´interpretació, o almenys, això sembla: haurem d´analitzar els percentatges que s´exigeixen al respecte i si aquests s´ajusten a la igualtat envers les sentències aplicades amb un percentatge alt de castellà, i molt minsa en la llengua catalana. Per altra banda, com s´eternitzen molts casos, entre ells l´embolic del Palau de la Música i dels imputats corruptes, doncs han passat cinc anys i el més calent està per veure.

La contra dels problemes s´esdevé ara, amb una nova proposta de canvi que ja genera inquietuds abans d´aprovar-se. Dins la quantitat de plantejaments que es porten a terme i pendents d´estudi al Congrés, de reestructurar els jutjats ubicats a tot el país per reduir despeses. Atès que les ciutats i poblacions que exercien aquesta tasca deixaran de tenir-ne i només se centraran a les capitals de província. Doncs la incoherència obligarà els juristes a desplaçar-se al nou emplaçament.

Els jutges, còmplices

de la banca

joan enric carreras. bellcaire d´empordà.

Per mi la justícia és justa, però molts jutges no tenen «nassos» per enfrontar-se al poder bancari, en el seu abús en aplicar lletres menudes sobretot a les hipoteques i documents semblants, que estan provocant desnonaments, s´estant emparant en el fet que la llei hipotecària actual està feta des del 1800, però el que no està fet des del 1800 és el redactat de les escriptures que posen al davant perquè les signi l´incaut que ha caigut en una necessitat del tipus que sigui; com més necessitat és, més abús per part de la banca. Li deixen deu, i l´altre li queda a deure vint, ho han fet en preferents, en els famosos swaps, que és una autèntica estafa, i un munt que em deixo al tinter, i quan l´incaut és queixa, perquè s´ha adonat que l´han posat entre l´espasa i la paret, li diuen la famosa frase «ningú et va obligar a signar», i us puc assegurar que moltes vegades ha signat precisament perquè no li han donat cap més sortida. I aquí és on crec que el jutge hauria de fer la seva feina amb els seus estudis i poder, i fer sortir a la llum aquesta mala praxi, que està omplint els jutjats, i les butxaques d´una banca que pels seus abusos ha necessitat del famós rescat, i que no pagaran mai ells, l´està pagant l´Estat amb els nostres impostos. Crec que més injust no pot ser, tinc l´esperança que un jutge els tregui els colors d´una vegada, potser no serà tan mediàtic com ha estat amb la infanta, però obriria una porta que la gent creiés en la justícia, que ara no ho fa.