05 de març de 2014
05.03.2014

Cartes

05.03.2014 | 00:00

Carta al senyor Ferran Adrià
M. José Novés Alonso. Presidenta
de l'Associació Amics de Portbou.
Benvolgut, li demano que es repensi l'emplaçament previst per al seu projecte: el Parc Natural del Cap de Creus. El nou Bulli es podria construir sobre els fonaments d'algun altre projecte d'aquests que, al llarg de les dècades passades, hem patit aquí a l'Empordà i dels quals queden restes visibles, en un paisatge ple de ferides no cicatritzades.
No veig nobles sentiments en voler manllevar un espai protegit que és de tots i que està per sobre de tots. Aquest és, i hauria de ser, intocable, s'ho maneguin com s'ho maneguin els polítics.
Una persona que estima el seu país, primer de tot respecta el seu paisatge. No manipula, ni que sigui en nom de la humanitat. És tan gran el seu respecte, que sap que qualsevol intervenció és una desgràcia.
No entenc per què vol destruir allò que vol protegir. Per encaixar el seu projecte dins l'espai que vostè admira, primer ha de fer volar pels aires mitja muntanya. Els motius dels polítics els entenc; els de vostè, no.
Quan algú és generós no dóna allò que no li pertany o que li és sobrer; dóna part d'ell mateix, allà on li fa mal, pel bé de l'altri. En el seu cas la generositat podria estar en el fet de desprendre's de vostè mateix i assumir que el seu nou Bulli, amb tota la filosofia que comporta, mai ha d'estar per sobre del paisatge, aquest que vostè tant admira per ser com és, verge.
L'Associació Amics de Portbou, de la qual sóc la presidenta, dóna total suport a les accions que porti a terme la Iaeden, en defensa del Parc Natural del Cap de Creus.

Ordenança sobre el soroll + Policia Local = Enganyifa
Santiago Joseph Calvo. GIRONA.
Representa que Girona té unes normes de civisme que sobre el pa?per són correctes però a l'hora d'aplicar-les, deixen a desitjar. Tenim uns veïns al pis de sobre que amb la música, corredisses, els fills amb patinet dins de casa, tacons,... han aconseguit que la nostra vida sigui seva. No tenen el valor d'obrir-nos la porta, la immobiliària/propietari no fan res, i recolzats amb l'ordenança sobre el soroll anem a l'Ajuntament.
Després de tres queixes a Sostenibilitat, la màxima resposta que hem conseguit és un: "No tenim cap acta per part de la policia". Doncs no m'estranya, truco i truco a la policia local amb la mateixa resposta: "Totes les unitats estan ocupades..." (mentida!); faig com la Trinca, i dono cops al sostre per aconseguir una mica de silenci, i me'ls tornen en senyal de desaprovació... En dues ocasions ha vingut la policia, després d'una hora d'haver trucat... ja havien parat gràcies als meus cops.
Què fa CiU per aquestes coses? Posar uns pseudoagents cívics per recórrer els carrers de nit ja que "totes les unitats estan ocupades"? Suposo que es paguen amb les noves zones blaves, la zona verda al costat d'un dels centres mèdics més importants de Girona (no fos cas que poguéssim aparcar gratuïtament per portar els nostres avis al metge), i no oblidem les noves videocàmeres per si ens saltem els semàfors, baixant el temps de l'ambre. Ara, la nostra vida depèn dels veïns de dalt i el nostre nivell d'estrès és enorme però només serveix per gastar i no per recaptar.

Agraïment al parc hospitalari Martí i Julià (Santa Caterina)
ENRIC BARNADA LLADÓ. vidreres.
A causa de dos accidents que vaig patir amb vint dies de diferència (una caiguda, i més tard, un atropellament) he estat hospitalitzat durant 40 dies en aquest hospital. Per aquest motiu voldria agrair a tot el personal que em va atendre el seu tracte humà durant tota la meva llarga estada. Començant pel CAP de Vidreres, i seguint pel servei d'ambulància, urgències de l'hospital, metges, infermeres, auxiliars, zeladors, personal de neteja, fisioterapeutes... tant per part de l'Hospital com del centre sociosanitari La República. I molt especialment, a en Narcís pels seus cants, amb els quals ens feia passar a tots unes molt bones estones.
Voldria relicitar a tot aquest gran equip que demostra dia a dia, en aquest temps de retallades i dificultats, la seva intensa dedicació, simpatia i gran professionalitat. Gràcies a tots!

Manifest 8 de març
Piua Salvatella i Vila. delegada del Col·lectiu de Dones en l'Església per la Paritat de Girona.
El Col·lectiu de Dones en l'Església per la Paritat, pensem que davant la gran quantitat de notícies que rebem ens cal discernir: distingir el mal del bé per saber que és el que fereix la nostra dignitat i la dels altres.
Celebrem el Dia Internacional de la Dona treballadora, en recordança de les dones que van morir a Nova York demanant millors condicions laborals. I més que celebrar hauríem de vestir-nos de dol, clamant per aquelles, i totes les dones que han patit i estan patint violències de tota mena. Alguns homes ja comencen a obrir els ulls.
Avui volem discernir sobre la història de les dones de tots els temps, però no per omplir-nos d'amargor, sinó veient totes les coses bones i interessants que hem anat fent i adquirint i perquè el discerniment ens encoratgi a seguir lluitant contra Lleis que pretenen que fem un pas enrere en la nostra dignitat i llibertat de consciència.
Nosaltres, dones creients, volem continuar el nostre treball dins la societat civil i dins la nostra Església amb esperança. Per això és important que mentre esperem, discernim, veiem, contemplem, agraïm i estimem.

A Sant Miquel hi falta alguna cosa
Laia Regincós Escura. girona.
Últimament, un cop per setmana, pujo al castell de Sant Miquel. I resulta que quan arribem a dalt, trobem taules per fer pícnic. Ben cansades, decidim seure i treure la bossa de patates per picar alguna cosa. Passa l'estona i al final decidim començar a baixar. Però, problema: no hi ha papereres. On tirem la bossa de patates buida? Quin remei, ens la guardem a la bossa i ja la tirarem a baix. La gent es queixa que embrutim el bosc, però si no s'hi disposen papareres...! El lloc no està brut perquè queda gent conscient que es guarda la brossa, però qualsevol que no tingui aquest sentiment empàtic amb el medi ambient ho tirarà a terra o ho deixarà allà sense miraments. I més val prevenir que curar, diuen....

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook