El Consell de Ministres va aprovar el divendres 28 de febrer el Reial Decret-Llei de mesures urgents per al foment de l'ocupació i la contractació indefinida. El text, amb el número 3/2014, va ser publicat en el BOE de dissabte i va entrar en vigor diumenge. Vull pensar que tot el sistema informàtic de la Seguretat Social està preparat perquè l'esmentada entrada en vigor pugui ser plenament efectiva i que tot el personal de la SS està perfectament al corrent de la norma per donar resposta a les múltiples preguntes que els puguin fer, però em permetran que tingui dubtes sobre això, ja que la tècnica tantes vegades utilitzada en els últims temps d'anunciar una norma i publicar-la immediatament, està provocant més d'un maldecap no només als qui han de gestionar-la i aplicar-la, sinó també a tots aquells als quals es dirigeix i que es troben amb dificultats per poder executar-la.

La norma va ser anunciada pel president del Govern, Sr. Mariano Rajoy, en el seu discurs del passat dia 25 de febrer durant el debat de política general. Després d'elogiar la política d'ocupació portada a terme pel seu govern va manifestar que calia seguir avançant per reduir la desocupació i la creació de llocs de treball, i va exposar que "per això els anuncio que amb efectes del dia d'avui, a partir d'aquest moment en què els parlo, la contractació indefinida de nous treballadors tindrà una tarifa plana de cotització a la Seguretat Social de 100 €. Sempre que es tracti de creació de llocs de treball neta".

He de confessar-los que no tenia coneixement que les normes fossin aplicables a partir del dia que un president pronuncia un discurs, per molt important que aquest pugui ser, i potser hagi de revisar els meus cada vegada més obsolets coneixements de les fonts del Dret del Treball, atès el ritme frenètic i totalment desordenat dels canvis legals que aquest govern està portant a terme en matèria laboral i de protecció social. En qualsevol cas, cal reconèixer que hem fixat un precedent, o dit en altres termes caldrà estar molt atents a la data del debat de polìtica general (només d'aquest debat o potser també d'altres rellevants?), ja que a partir d'aquest dia poden aplicar-se canvis normatius que seran aprovats posteriorment.

Aquesta vegada no cal anar a alguns articles, disposicions addicionals o finals per trobar la "lletra menuda" de la norma, és a dir canvis normatius que no guardin relació amb el seu títol. Recordin, com a exemple significatiu molt recent, les modificacions en la normativa de Seguretat Social aprovada a la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per l'article onzè del RDL 1/2014 de 24 de gener, "de reforma en matèria d'infraestructures i transport, i altres mesures econòmiques", encara que sempre hi haurà algú que podrà dir que sota el rètol de "mesures econòmiques" es pot operar qualsevol modificació.

L'RDL 3/2014 (per cert, la mateixa numeració, dos anys més tard, que la del RDL que va obrir el canvi laboral del govern popular) regula només una mesura mitjançant la qual es pretén incentivar "el foment de l'ocupació i la contractació indefinida", la fixació d'una tarifa plana en la quota empresarial a la Seguretat Social per contingències comunes, si bé el títol de la norma es refereix en plural a "mesures urgents".

El text consta d'un únic article, una disposició addicional que guarda relació amb el citat article (la reducció no serà d'aplicació a la cotització per hores complementàries en contractes a temps parcial), i tres disposicions finals que concreten el títol competencial en virtut del qual s'aprova la norma (art. 149.1 17a de la Constitució, d'atribució de competència exclusiva a l'Estat de la legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social), les facultats de desenvolupament atribuïdes al govern i a la persona titular del Ministeri per al seu desenvolupament i execució, i la fixació de l'entrada en vigor.

En la introducció de la norma es diu que "cal anar més enllà", i per això, prenent en consideració segons la meva opinió algunes propostes realitzades des d'àmbits empresarials, cal adoptar mesures que incentivin la contractació, estable segons el govern, encara que del text de la norma no resulti ni de bon tros tan clar, "a través d'una important reducció de les cotitzacions socials", reducció que s'aplicarà diu la introducció per a "noves" contractacions indefinides que mantinguin l'ocupació neta durant almenys tres anys.

La mesura, doncs, va dirigida a totes les empreses i a tots els treballadors, sent coherent, es diu, "amb la política econòmica del Govern en el llarg termini", encara que no crec que ho sigui amb la política d'ocupació portada a terme des de 2012, que s'ha convertit en erràtica per les anades i vingudes en matèria de reducció d'incentius a la contractació, recuperació d'aquests i ara ampliació, certament d'una sola mesura concreta, a totes les empreses (no a les pimes) i a tots els treballadors (amb independència de la seva titulació, coneixements i situació al mercat laboral, això és, no prenent en consideració la situació dels col·lectius, que cada vegada són més nombrosos, en difícil situació al mercat de treball o en el seu intent d'incorporar-se o reincorporar-s'hi).

És a dir, la síntesi de la norma pot ser la següent: "Tarifa plana de 100 € en contingències comunes a la Seguretat Social per a contractes a jornada completa, sense importar el salari abonat". També s'aplica en contractes a temps parcial: 75 € (jornada de 75 %) i 50 € (jornades de 50 %), si bé no s'aplica a les hores complementàries. Els nous contractes indefinits han de suposar increment de l'ocupació indefinida i de l'ocupació total de l'empresa, amb l'obligació empresarial de mantenir 36 mesos el nivell d'ocupació indefinida i d'ocupació total aconseguida amb el contracte.

Concloc. Continuo pensant que allò que possibilita i incentiva la contractació és la millora de les expectatives econòmiques i de manera molt més residual la normativa laboral i de protecció social, i que el risc d'aquesta norma, en no introduir cap tipus de cautela o restricció respecte al grup de treballadors a contractar, és que pugui ser utilitzada per aquelles empreses que ja anaven a efectuar les contractacions amb independència de dita incentivació. Ho deixo aquí com a hipòtesi de treball que, com sempre, haurà de ser objecte d'anàlisi en acabar la vigència de la norma per contrastar-la amb la realitat.