Si el bosc no es treballa, està brut, embrossat, inaccessible, densificat, i això fa que quan hi ha un incendi el poder de combustió sigui enorme. D'aquesta qualificació se salta a la d'inabastable en el moment en què la baixa humitat, l'alta temperatura i el fort vent juguen a favor del foc. Són factors que han coincidit en els tres darrers incendis importants que s'han registrat a les comarques gironines, el de l'Alt Empordà l'estiu de 2012, el de Colomers i Vilopriu el novembre passat i el d'aquest diumenge entre Vall-llobrega i Calonge. Després de cada un d'aquests focs s'ha reobert el debat sobre la gestió dels boscos. El passat novembre, l'alcalde de Colomers, Josep Manel López, lamentava que la brutícia dels boscos i les lleres hauria afavorit el foc. Després del gran incendi de l'Alt Empordà, el director de l'equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona, Joan Real, escrivia al Diari de Girona que "els incendis són obvis i previsisbles davant els hàbitats, paisatges i país que tenim (...) El que cal és invertir en planejament i gestió, i menys en mànegues". Les promeses que es realitzen després de cada incendi es van apagant a mesura que passen les setmanes fins que arriba el següent. És una espiral. Aquesta setmana, el Consorci de les Gavarres ha instat els propietaris privats a netejar el bosc per ajudar a frenar incendis com el de diumenge passat. A l'àrea cremada, tota la propietat està en mans de particulars i, com ha subratllat el Consorci, només en el 30% de la superfície es feia una gestió activa en el bosc. Correspon a la Generalitat adoptar, d'una vegada per totes, mesures decidideis per tenir els boscos el més nets possible. De la mateixa manera que també és responsabilitat pública que els dispòsits d'aigua ?antiincendis estiguin plens per quan sorgeixi qualsevol emergència i no passi com diumenge que els helicòpters es van trobar que dos dels quatre que hi ha a les Gavarres estaven buts.