20 de març de 2014
20.03.2014

Cartes

20.03.2014 | 00:00

Tossa

concepció turró oviedo. tossa de mar.
En relació amb l'article del periodista David Jiménez sobre la discoteca Sivas del dia 6 de març: després de llegir les declaracions de l'alcaldessa de Tossa de Mar en què afirma "que són els veïns que endarrereixen la prova de sonometria per no ser a casa", voldria dir des d'aquestes pàgines, primer que a la guia telefònica hi som amb noms i cognoms i segon que l'empresa que ha realitzat la prova tenia les nostres dades. Ens varen avisar per carta certificada i el dia que varen dir es va fer la prova de sonometria sense cap retard. Senyora alcaldessa, no entenem quin és el problema. Per part dels veïns sí que hi ha uns greus problemes, un és que la discoteca Sivas ha obert sense tenir el permís o llicència de l'Ajuntament i l'altre problema són els sorolls que generen els clients, "suposem" de la discoteca a fora al carrer, i que duren fins a les 6 o les 7 de la matinada.

L'Espiga solidària
joan enric carreras mercader. bellcaire d'empordà.
Avui us vull parlar de L'Espiga solidària; que és una ONG, o millor dit, una colla de gent amb les inquietuds que els fan ser molt "grans", i d'una manera altruista i totalment desinterassada, recullen menjar en diferents fàbriques o establiments, i el reparteixen a la gent necessitada, que malauradament cada dia n'hi ha més. Des d'aquí, vull fer una crida per ajudar-los en aquesta tasca, ja sigui donant veus o fent saber el que ells creguin que els pot ajudar. Aquesta magnífica gent té la seu a Riudarenes, i no vull donar noms perquè segur que és el que no els agradaria, però segur que sí els agradarà la nostra col·laboració des del més petit detall.
Ànims, crec que això ens ajudarà perquè nosaltres també podem ser més "grans" i solidaris, i estar contents per la "feina ben feta", ànims i endavant, amics de L'Espiga solidària.

Agraïment a l'esforç de la Generalitat
Lluís Albert Rivas i esposa. L'Escala.
Recentment hem sofert la pèrdua del nostre fill Jordi, de 59 anys, que ha deixat vídua i dues xamoses nenes de 8 i 9 anys. Fou víctima d'un càncer de pulmó que va degenerar en metàstasi cerebral irreversible. Durant l'any i mig que van durar les sessions de quimioteràpia va ser atès sol·lícitament a l'hospital Josep Trueta de Girona, a l'hospital de Figueres i al seu pavelló annex Bernat Jaume.
Volem agrair i deixar pública constància del tracte, eficiència i amabilitat de tots els metges, infermeres i personal subaltern que, no solament han vist rebaixat el sou, sinó que a més han hagut de suplir amb esforç i bona voluntat les baixes de plantilla imposades per la crítica situació econòmica. Aquesta constant penúria pressupostària ha obligat a prioritzar els serveis d'urgències, en detriment de les llistes d'espera. Però, malgrat això, és lamentable que per inconfessables motius polítics hi hagi qui no tingui en compte l'esforç titànic que està fent la Generalitat per mantenir, amb unes ínfimes aportacions econòmiques dels usuaris, una sanitat pública que no té parió en tot el món.
Fem extensiva la nostra admiració a tots els funcionaris: mestres, bombers, mossos d'esquadra, policies municipals, personal administratiu, assistents socials, etc. Ells són dignes successors incruents dels herois del 1714. Amb llur esforç i sacrifici econòmic estan evitant un col·lapse dels serveis públics que seria fatal.
Encoratgem totes les forces vives del nostre país, agrupacions i entitats representatives de la veu del poble i també els partits polítics que de manera inequívoca i sense subterfugis evasius estan secundant eficaçment la campanya reivindicativa encaminada a fer de Catalunya un estat sobirà que sigui exemple de tots els països democràtics.
Moltes gràcies per les nombroses mostres de condol rebudes, tant al tanatori de Figueres com particularment.

En camí cap al nou currículum educatiu
francesca barti i comalat. banyoles.
Si alguna vegada tinc l'oportunitat d'escollir una herència, escolliria la correcta administració de la ment. Aprendre a cuidar el nostre físic i la nostra ment és vital en aquests moments difícils de tants canvis i avenços, i alhora, de tanta informació que ens bombardeja dia rere dia. Malauradament a les escoles no s'ensenya a gestionar la nostra ment, no existeix cap matèria ni tampoc està reflectit al currículum. Com és això? Existeixen dos motius: 1.- L'herència catòlica i apostòlica i romana, la qual ens reprimeix els impulsos sexuals i afectius, sempre ha intentat mantenir-nos ben controladets. 2.- Per altra banda, l'educació universal i gratuïta nascuda amb el despotisme il·lustrat durant la primera revolució industrial ha intentat crear mà d'obra qualificada amb coneixements de lectura i expressió escrita, i, al mateix temps, crear un programa uniformatitzat per formar obrers productors sense afectivitat; com a conseqüència, ens han convertit sols en formiguetes productores. Ara més que mai, cal ser conscients de quina educació volem, com i què volem ensenyar. És hora de canvis en el currículum si no volem continuar essent simples formiguetes productores.

Pobles mal aprofitats
Lola Arpa Vilallonga. Tècnica jardinera, membre de The climate Project Spain (TCPs). Mas Palet, Peratallada.
Sovint haig de viatjar per ?països d'Europa, i no puc evitar deprimir-me cada cop que torno a casa. Quan veig tants pobles del nostre país, que pel seu entorn i el seu valor històric es podrien comparar amb els dels veïns europeus, em sento decebuda. En el nostre país, el progrés dels darrers anys ha deixat, entre altres coses, quilòmetres de voreres amb asfalt, fanals i portland. Allà, en canvi, tant si són pobles petits com grans, la majoria d'ells et reben amb avingudes d'arbres majestuosos, plàtans, til·lers, freixes, plantats pels avantpassats que aquí han sucumbit sota la serra elèctrica. Inclús ara, en ple segle XXI, amb el vistiplau dels ajuntaments s'està maltractant i talant el poc arbrat que ens queda. En el seu lloc, places dures, jardineres de disseny (d'un preu altíssim si ho comparem amb el valor d'un arbre) amb una única funció purament decorativa. Despesa inútil.
Un exemple entre tants, el que m'ha impulsat a escriure aquesta carta, és el claustre del Convent dels Agustins de Torroella de Montgrí (segle XVII), seu de les tan preades Joventuts Musicals i festivals de Música. M'ha caigut l'ànima als peus quan hi he entrat. L'interior del claustre, que en el seu temps devia ser un jardí, està enllosat de qualsevol manera. Només hi queden quatre arbres mutilats. Ni una flor. Tot gris i ressec. Evident?ment no ve de gust tornar-hi.
Donant-hi voltes, em pregunto si la Generalitat no hauria de noliejar un equip d'autobusos i convidar els alcaldes d'aquests pobles tan mal aprofitats a passejar pels bells indrets. Potser valorarien com de senzill pot ser tenir-los més agradables i atractius per al turisme. Un exemple, el poble de Ceret, a menys de 100 quilòmetres de la frontera francesa. No els costaria tan car.
Si busquem un diferencial cultural amb la resta del món, per aquí es comença.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook