La sessió de govern estava essent tensa. Es buscaven fórmules que mostressin al món com seria una Catalunya independent i que a la vegada deixessin clara als catalans la talla dels seus governants.

- "Bingo!", va cridar el president.

I quan les mirades esperançades van confluir sobre ell, va afegir: i bacarrà, i black jack, i pòquer al descobert, i escurabutxaques arreu, fins als urinaris, per aprofitar la mà que queda lliure. Acabava de néixer BCN World.

No tots els països tenen clar com Catalunya el seu model de futur. Encara ahir el conseller Puig declarava que "si els EUA tenen Las Vegas, nosaltres tindrem BCN World". Las Vegas. La ciutat amb la taxa de suïcidis més elevada dels Estats Units. A Nevada, l'estat amb la taxa d'atur més alta, l'índex més alt d'execucions hipotecàries i el tercer amb més criminalitat. On al carrer et donen fullets que diuen Hot babies: 20 minutes (que no és el que dura la sessió sinó el que triguen a enviar-la a l'hotel) i on et pots recuperar anímicament de les pèrdues a qualsevol dels molts strip clubs, i si ets noia inclús trobar-hi feina. Ves que BCN no sigui l'acrònim de Bingo, Calés i Nenes.

L'obligatòria quota identitària es pot resoldre organitzant timbes privades de canari i amb uns quants dobles de Gerard Quintana casant parelles que s'han conegut fa poques hores en una borratxera de la qual encara no s'han recuperat. Hem d'entendre que quan Presidentmàs parla del projecte com a "destí familiar", es refereix a famílies formades per cunyats passats de voltes, i hem de saber que si Ulisses va arribar tard a Ítaca és perquè es va entretenir al bingo. L'Odissea no són més que les excuses que va inventar per calmar aquella bruixa de la Penèlope. Presidentmàs ho sap.

Al final ha resultat que aquella llum que molts asseguraven albirar a l'horitzó, més enllà de la foscor, no eren quatre barres: eren els neons d'un strip club.