02 de abril de 2014
02.04.2014

Alfons Maria Thió, "alma mater" de la Protecció Civil

02.04.2014 | 00:00
Alfons Maria Thió, "alma mater" de la Protecció Civil

Arribo al despatx al Departament d'Interior i, tot ordenant papers, em fixo en un llibre titulat Jornades Tècniques de Protecció Civil, Lloret de Mar, 26 i 27 d'abril de 1990. El llegeixo: paraules del conseller Gomis, del llavors alcalde de Girona i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Joaquim Nadal, del llavors alcalde de Manresa i president de l'Associació Catalana de Municipis, Juli Sancliments, altres tècnics i professionals i, finalment, llegeixo la intervenció del Sr. Alfons Maria Thió de Pol. La voràgine del dia a dia impedeix, a vegades, aturar-se i mirar enrere, però ho faig... i val la pena. Llegeixo, faig algunes trucades i comprovo el que sospitava, que el Sr. Thió de Pol, qui va promoure gran part del que avui coneixem com a Protecció Civil de Catalunya, no ha tingut encara el reconeixement que mereix de la seva antiga casa. Faig la proposta al conseller Espadaler que, ràpidament, em respon amb un "I tant!". Justícia.
Gràcies a en Jordi Fàbrega i en Pere Ordis aconsegueixo el seu telèfon. Li truco i quedem a casa seva a Girona. El saludo, seiem i tenim una llarga i agradable conversa. Sé que és un bon tècnic i polític i, sens dubte, una millor persona. M'explica llargament els estira-i-arronsa entre el Ministerio de torn i la Generalitat per les competències en protecció civil, "Abans que res, eficàcia i pensar en el ciutadà", diu. Segueix amb els Jocs Olímpics, laboratori desconegut de la seguretat a gran escala a casa nostra amb la lupa del món mirant-nos, la creació del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (Cecat). Ell insisteix en els seus tòtems: responsabilitats, eficàcia de l'Administració i importància cabdal del món local. Coincidim.
Enfilo cap a Banyoles, cap a casa, amb el convenciment de portar una mica més de coneixement a la butxaca. Cal conèixer el passat per llegir el present i encarar el futur en la mateixa línia que, des d'un principi, altres ja albiraven. Hi ha molta feina per fer i molta feina feta, però continuem treballant per seguir els passos que ens portin a una Catalunya amb mes prevenció i, per tant, millor protegida. Dilluns l'Alfons Maria Thió ha rebut del conseller la medalla d'or de Protecció Civil davant dels seus familiars i antics companys. Humil i savi alhora. Un exemple.
M'agradaria recordar unes paraules d'un altre gironí que van en la línia del pensament del Sr. Thió de Pol i, per descomptat, del meu. A les jornades de 1990 de Lloret, Joaquim Nadal deia que "la prioritat del Govern, en ús de les seves atribucions de coordinació en les actuacions en matèria de Protecció Civil a Catalunya, hauria de definir l'ordre de les seves prioritats començant per baix, començant també pels Ajuntaments i ajudant sobretot que es compleixin dos objectius elementals: cada municipi un Pla d'Emergència o cap municipi de Catalunya sense un Pla d'Emergència i tots els municipis amb un partida pressupostària de Protecció Civil".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook