L'endemà de saber-se que Sandro Rosell seria president del Barça -molt abans del dia de la victòria-, ja hi havia algú treballant per treure'l de la cadira. Hi ha dues maneres de fer-ho: 1) buscant-li les relliscades i 2) pressionant-lo amb joc brut. Que no et fumin fora d'un lloc per la primera raó depèn bàsicament d'un mateix. Si no t'has emmerdat, no hi haurà proves. La segona causa és més difícil de controlar, sobretot quan qualsevol galifardeu en pot contractar un altre perquè t'estampi uns quants trets a la porta de casa. No tinc cap dubte que amb en Sandro van usar els dos sistemes. Ell no va fer res per neutralitzar la primera causa, que crec que va pesar més en la seva caiguda, i es va centrar a fer declaracions i declaracions negant el que després es va admetre. La situació s'està repetint salvant les distàncies. L'actual directiva es dedica a denunciar conspiracions, negar acusacions i atacar qui l'ha castigat. En cap cas entoma el mea culpa i això no fa altra cosa que encabritar encara més qui li va al darrere. Però és clar, si van ser incapaços de calcular fins a on podia arribar la sanció, com podem esperar ara que baixin del núvol de can Barça?
