08 de abril de 2014
08.04.2014

Una altra oportunitat

08.04.2014 | 00:00

Avui a les Corts espanyoles, tres diputats de casa nostra demanaran en nom del Parlament de Catalunya el dret d'organitzar un referèndum. Volen autonomia per poder convocar una consulta que hauria de ser l'inici del camí oficial cap a la independència. No s'atreviran a dir-ho obertament i es refugiaran en discursos on parlaran de democràcia, de donar veu als ciutadans i d'un pluralisme que a l'hora de la veritat és gairebé inexistent. Herrera, Turull i Rovira s'esforçaran al màxim, exposant un munt d'arguments que seran rebutjats per la suma dels vots dels dos principals partits de l'Estat espanyol.
CiU i ERC van marcar el seu full de ruta unilateralment sense comptar amb el vistiplau de l'Estat, per la qual cosa qualsevol intent de persuasió serà inútil i el xoc de trens cada dia sembla més a prop. Però per primera vegada en seu parlamentària a Madrid es podran escoltar oficialment totes les parts implicades. Si bé Rajoy i Rubalcaba hi diran la seva, el gran absent serà Artur Mas, que no vol seguir els passos del lehendakari Ibarretxe quan en una sessió semblant va iniciar el camí cap a la seva desaparició política.
Però aquest debat, encara que sigui amb les cartes marcades, no pot ser només un tràmit, sinó que cal esperar-ne alguna cosa més. Tant de bo serveixi per obrir un diàleg i escoltar arguments que no siguin només els secessionistes per un costat i per l'altre el mur infranquejable de la Constitució. El Tribunal Constitucional ha remarcat el fons polític del conflicte. I ja se sap que en política mai no pot existir un carreró sense sortida. És només amb diàleg com es poden fer acords sense trencadisses. Les dues forces majoritàries de caire estatal i les dues formacions independendistes catalanes han d'encetar una negociació en què es busqui la millor fórmula per donar satisfacció a les inquietuds de la majoria de la població. La suma dels diputats convergents i republicans a Catalunya, segons les enquestes, no passa de la setantena, per la qual cosa engegar aquest camí cap a la independència com a mínim és agosarat. I avui el PP a Espanya restaria lluny de la majoria absoluta, una situació de feblesa que no li permet enrocar-se en el no sistemàtic a tot. I el PSOE continua immers en una crisi de grans dimensions.
S'afronta la crisi territorial més important dels darrers quaranta anys i no s'hi val mirar cap a un altre costat ni esgrimir amenaces com les que proposa el diari ABC de supressió de l'autonomia, tot emparant-se el Govern central en l'article 155 de la Constitució. Cal una mica més de generositat per part de tothom. I si algú es veu temptat de trencar els ponts de la convivència pacífica i esgrimir cops de porta farà un flac favor a les generacions del futur. No es pot desaprofitar de cap de les maneres aquesta nova oportunitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook