Dissabte passat es va celebrar un referèndum a can Barça per decidir el futur del Camp Nou. Amb una participació de 37.535 socis (31,65% dels 118.580), els 27.161 vots a favor (un 72,36%) van avalar el projecte de la directiva de construir el Nou Espai Barça. El mateix dia es reunia a Tarragona la segona assemblea general de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per ratificar per unanimitat el full de ruta proposat pel Secretariat que inclou el compromís de treballar per proclamar la independència el 23 d'abril del 2015 i que el referèndum d'una nova constitució se celebri l'11 de setembre del mateix any.

L'ANC compta amb 34.105 socis de ple dret, 15.102 simpatitzants i 1.105 col·laboradors. A l'assemblea van assistir-hi entre 6.000 i 7.000 persones, de les quals unes 3.300 amb dret de vot, representen a un 9,6% dels socis. L'informe de gestió del Secretariat es va aprovar per 3.253 vots a favor, 14 en contra i 32 en blanc. En el discurs de cloenda, la presidenta proclamava: "Abans que independentistes som demòcrates i volem votar i votarem; democràcia és acceptació de la voluntat de la majoria i respecte per la minoria". Quina definició de manual!

Doncs bé, s'ha de predicar amb l'exemple. I l'estructura organitzativa de l'ANC no és un model impol·lut de democràcia participativa o representativa. En efecte, l'assemblea es convoca, com a mínim un cop l'any, amb l'ordre del dia que proposa el Secretariat format per 75 membres, dels quals 25 s'escullen entre tots els associats i 50 per les 16 regions o territoris a raó de 3 cadascuna, excepte la ciutat de Barcelona que en té 7 i 2 el Barcelonès Nord i el Barcelonès Sud. És a dir, zones amb molts habitants tenen menys representació que altres amb una densitat més baixa com el Ripollès. En canvi, a can Barça cada vot del soci val igual.

A més, les candidatures al Secretariat de l'ACN són uninominals. Per contra, a can Barça, les candidatures estan integrades per un equip de gent no inferior a catorze ni superior a vint-i-un, encapçalats pel precandidat a president. Amb un activisme desaforat, el poder de convocatòria de l'ANC no és ?menyspreable. Si fa no fa com el del Barça quan guanya la Champions.

Finalment a l'ANC el Secretariat és qui nomena a la presidenta, el vicepresident, el tresorer i el secretari així com un Comitè Permanent (entre 13 i 19 membres). Aquests dirigents, votats per un nucli reduït de 75 membres, pretenen marcar la ruta a tots els catalans quan els nombre de socis no arriba ni a la tercera part dels del Barça? Au va!

De fet, l'ANC actua com un lobby independentista que intenta tutelar el Govern, el parlament i els ajuntaments perquè segueixin el seu full de ruta. Que se sàpiga.