09 de abril de 2014
09.04.2014

Cartes

09.04.2014 | 00:00

Inici d'un "Any manaia"
Lluís Torner i Callicó. GIRONA.
Aquest primer divendres d'abril, ben proper a l'inici de la Setmana Santa, a l'Auditori Josep Irla, va tenir lloc el primer dels actes programats per la Confraria de Jesús Crucificat en relació amb el 75è aniversari de la recuperació o refundació, dels Manaies de Girona. Tot just acabada la tràgica contesa, l'any 1939, un grup de joves gironins, entre els quals n'hi havia alguns que anirien sobresortint en diversos àmbits ciutadans, decidiren recuperar una vella tradició que, provinent del segle XVIII, corria el perill de perdre's, després d'uns anys que, per delicats motius, havia anat quedant aparcada.
Entre aquell grup d'il·lusionats joves n'hi havia un que seria el gran artífex de l'esmentada recuperació, el Sr. Joaquim Pla. Ell, amb els seus apunts i encertats dibuixos, trets d'acurades investigacions i estudis d'aquells primitius temps de la dominació romana, amb l'ajut de reconeguts historiadors, la col·laboració dels companys que s'han anat succeint a la confraria i la tasca d'uns artesans del metall -els Boix i Carmaniu- s'ha arribat a assolir la importància i el respecte que, envers la Confraria de Jesús Crucificat i pel maniple dels Manaies, en particular, sentim els gironins, i fins la gent que, vinguda d'altres indrets, tant el dia del lliurament del penó, com el de la Processó del Divendres Sant, se senten atrets per la contemplació de la marcial comitiva que, al compàs dels redobles dels timbals, la dolça musiqueta dels pifres, i el rítmic repicar les llances sobre les llambordes, va desfilant pels carrers del nostre Barri Antic.
Ningú, però, pot sentir tan endins l'atractiva sensació com aquells que fan o hem fet de manaies, o els que, a més, hem tingut l'immens goig d'haver sigut pendonistes; només així es pot tenir gravada aquella dita de: Gironí i manaia, dues vegades gironí. Talment com ho va esmentar el Sr. Quim Nadal en el decurs de la seva interessant conferència d'inauguració dels actes de l'aniversari.
Amb el nostre record del temps de manaia, i a més de pendonista, no podem per menys que felicitar, ben sincerament, aquells que actualment estan en actiu, així com els que, fa temps, ja hem passat a la reserva, i d'una manera especial tots els que, no estant ja entre nosaltres, des d'allà on són, també gaudiran de la celebració.
Així doncs, amics, manaies de Girona, feliç aniversari i que sigui per molts anys!

3ª Cursa de les Gavarres
Narcís Cadena i Masó. girona.
Un any més, la Fundació Síndrome de Down de Girona i Comarques Adstrid 21, ha organitzat l'esdeveniment. La creativitat i el creixement constant són alguns dels distintius d'aquesta entitat benèfica, durant els seus 25 anys d'existència. Per aquest motiu, entre d'altres, cal felicitar la Sra. Presidenta i fundadora -treballadora inesgotable, perseverant... sempre present en els moments més complicats- i a tot el personal de direcció, administració i serveis per l'organització, coordinació i logística utilitzades.
El dia 6 d'abril, el comú, la pluralitat i la diversitat han coincidit en una altra cursa popular i solidària com aquesta. La participació va creixent! Dels 300 corredors del 1r. any, ja en van ser 500 l'any següent, fins als quasi 700 actuals. Han ampliat l'oferta! Als recorreguts de 10 i 20 km, s'hi suma una novetat: el circuit d'iniciació de 4 km.
És habitual que, abans de començar una cursa, alguns es preparin fent exercicis d'escalfament i que, una vegada acabada la carrera, continuïn fent voltes pel circuit. De fets graciosos i anècdotes també n'hi va haver: Una mare s'aturava per donar el pit al seu fill. Alguns, tot rient, deien: "Hi havia dos germans de 5 o 6 anys, que baixaven esperitats pels camins estrets del Castell de Sant Miquel". Feren la cursa asseguts en una bicicleta petita, de roda gruixuda, que empenyien amb els peus...
Els 85 voluntaris han rebut una carta de la Fundació que diu, entre altres coses, "el vostre esforç i dedicació ha sigut de vital importància. Gràcies!" Alhora els demana que facin una valoració del servei realitzat a fi de millorar-lo per als propers anys.

L'altra Girona
M. Montserrat gallart I mont-salichs. GIRONA.
En aquesta gran Girona que vivim, de tant en tant solen passar aquestes coses; el dia 3 d'aquest mes d'abril, des de la finestra de casa, cap a les 4.30 h. de la tarda, apareix, sota una pluja batent, en una cantonada, un avi en cadira de rodes. Anava ben sol. La gent el portaven d'un costat a l'altre. Baixo, el posem a recer de la pluja a l'entrada del super Día del c/ Álvarez de Castro.
Cridem al SEM, baixa de l'ambulància una sanitària que parla més que escolta diu: "Aquest avi no necessita cap assistència". Marxen i deixen a l'avi sol amb la pluja al carrer, dient que això no és un problema del SEM. Ve després un cotxe de la Policia Municipal (092) dels que porten aquestes reixes als vidres, li demanen la documentació i se'n van dient que no poden fer-hi res i que si vull me l'emporti cap a casa. Ja ratlla la insolència. I l'avi xop al mig del carrer. Fins que, per fi, un conductor humanitari del SEM, la segona ambulància el va recollir.
Aquesta és la gran i meravellosa Girona que a vegades ens volen fer creure que tenim. Quan a vegades és com la pluja, grisa i negra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook