09 de abril de 2014
09.04.2014

Una porta tancada que no tanca res

09.04.2014 | 00:00

El debat al Congrés dels Diputats de la proposta de llei amb la qual el Parlament de Catalunya, amb els vots de gairebé dos terços de la cambra, sol·licitava que se li delegués la competència per celebrar una consulta no vinculant, va acabar ahir amb el resultat esperat després d'una llarga sessió. Inicialment, els portaveus al Parlament dels grups que portaven la proposició a Madrid -Jordi Turull de CiU, Marta Rovira d'ERC, i Joan Herrera d'ICV-EUiA- van exposar l'argumentari amb que cadascú s'adreçava al Congrés. Vàrem sentir un discurs correcte de Turull, una intervenció plana de Rovira i un posicionament enèrgic d'Herrera, que va fer valer la seva experiència al Congrés. Amb matisos, tots tres demanaven que s'atengui una petició que té un ampli suport al Parlament. El president del govern, Mariano Rajoy, va exhibir els seus bons dots com a orador amb una peça retòrica rotunda que va argumentar de forma granítica que la consulta és jurídicament impossible, sense fissures. Va oferir diàleg sense insistència ni sense concreció i només de passada va esmentar la possibilitat de reformar la Constitució. Rajoy va respondre amb un fons i una forma que segurament buscava plaure als seus electors i a l'opinió pública espanyola majoritària, fixant així, amb les conegudes invocacions a l'amor que Espanya sent per Catalunya, una posició ideològica que ell i el seu partit deuen considerar un objectiu més prioritari que intentar resoldre el malestar de Catalunya. El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, no va ser menys rotund en el rebuig a la possibilitat que Catalunya pugui ser consultada sobre la seva sobirania, ni tampoc sobre el seu rebuig a la possibilitat que s'independitzi, però va admetre clarament que hi ha un problema polític que s'ha de resoldre, i va oferir i demanar diàleg per trobar un encaix de Catalunya pactat i que sigui possible reformant la Constitució. El posicionament dels dos principals partits deixa poc marge de maniobra, atès que optar per una tercera via confiant en un acord amb el PSOE exigiria també un pacte amb el PP que ara es presenta impossible. Tanmateix, el diàleg és i serà no només necessari, sinó inevitable. En qualsevol escenari que es plantegi, fins i tot l'obertament independentista, els líders catalans han de garantir que el procés serà cívic i pacífic, i això exigeix diàleg en qualsevol cas. L'escenificació d'ahir va ser aclaridora, però no ha de confondre's amb un capítol final de res.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook