Quan s'acaben de complir cent anys de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, aquella unió de les quatre diputacions provincials que va suposar la primera aproximació a l'autogovern en 200 anys, el suplement Dominical de Diari de Girona recorda avui la figura d'Agustí Riera i Pau (1876-1936), metge i polític que va tenir un paper destacadíssim en aquell organisme i a la Diputació de Girona, i que a més va ser un dels principals dirigents catalanistes a la Girona de l'època. Sobta d'entrada que malgrat la rellevància de la seva activitat política (i també professional), la figura de Riera no hagi estat prou estudiada ni valorada: és cert que té un carrer dedicat al Pont Major i un altre a Sarrià de Ter (les dues localitats on va concentrar la seva activitat mèdica), però la mateixa Diputació de Girona tot just ara està treballant en algunes iniciatives per honorar la seva memòria i reconèixer la seva tasca. Una tasca destacada, que li va valer successives reeleccions com a president de la Corporació (és la persona que més temps ha ocupat el càrrec, gairebé tretze anys seguits), i que també li va concedir un paper fonamental a la Mancomunitat, on va ser un dels principals col·laboradors de l'impulsor de la institució, Enric Prat de la Riba. Riera va ser responsable de l'àrea de Comunicacions i Obres Públiques, una de les que precisament va centrar més esforços de la Mancomunitat, que va treballar de manera eficaç en l'ampliació de la xarxa de camins veïnals i carreteres locals i en l'extensió de línies telefòniques, per exemple. Diverses persones consultades per a l'elaboració del reportatge estableixen un cert paral·lelisme entre Riera i Carles Rahola, l'escriptor, periodista i polític afusellat per les tropes franquistes el març del 1939: Tots dos es van distingir pel seu compromís cívic, per les seves idees catalanistes, i per la seva feina decidida pel progrés de Catalunya. Però un va morir a mans d'un bàndol, i l'altre a mans de l'altre, i avui un és un personatge honorat i recordat, i l'altre, Agustí Riera, totalment ignorat.