Totes les dades de totes les fonts corroboren que a Catalunya s'està produint un empobriment sever de les capes més desafavorides de la població que està abocant milers de famílies a situacions de pobresa que esdevenen cròniques. Les dades de Càritas Girona que avui publica aquest diari són una altra confirmació que la bossa de persones que ja no poden subsistir de forma autònoma s'ha fet enorme durant els anys de la crisi i que no hi ha perspectives de rebaixar-la. Ni tan sols es pot argumentar que el fenomen s'ha frenat o ha deixat de créixer. Les dades de Cáritas són concloents: l'any passat va atendre un 17% més de persones amb extrema necessitat. És cert que la fase aguda de la destrucció de llocs de treball sembla haver-se acabat, i que ja no arriben nous immigrants, sinó que més aviat el procés és l'inversa. No obstant això, les seqüeles de la crisi són demolidores. El cicle vital de persones que ja fa anys que estan en aquesta situació i el seu perfil personal indiquen de forma clara que la majoria dels qui han estat expulsats del mercat de treball no estan trobant manera de tornar-hi a entrar, i que les perspectives que ho facin a curt i mitjà termini són molt escasses. El director de Càritas Girona, Ramon Barneda, sosté que no es veu "cap brot verd" i que la pobresa és cada vegada "més severa". La meitat de les 42.943 persones ateses l'any passat no té cap ingrés i el 37% viuen en habitatges poc dignes, habitacions llogades en condicions precàries o pisos ocupats. Això no són simples "estadístiques" com, frívolament, va manifestar el ministre Cristóbal Montoro, sinó una dramàtica realitat. Ens trobem, per tant, davant d'un fenomen de pobresa que s'allargarà. Aquesta constatació exigeix que les institucions ataquin frontalment aquesta nafra social buscant fórmules per reciclar, reorientar i estimular les capacitats de les persones més desafavorides per reconduir la seva vida i la de la seva família. No és suficient la beneïda allau de solidaritat que estan mostrant organitzacions com Càritas, la Creu Roja, el Banc dels Aliments i tantes altres, gràcies a les quals s'atenen drames impropis d'un país occidental.