17 de abril de 2014
17.04.2014

Cartes

17.04.2014 | 00:00

L-11 Barri Vell, un bon servei
esteve barbarà i ferrer. girona.
Fa uns dies, estava citat per fer unes proves al CAP Güell. Vaig agafar el bus de la L-11 a la parada de la Cort Reial i amb molt poc temps em va deixar just davant de l'ambulatori. Vaig fer les diligències que havia de fer i tot seguit, després de molt poc temps d'espera el bus de la L-11 em va recollir a mi i a altra gent que com jo mateix té dificultats de mobilitat i al cap de ben poca estona tornava a ser al Barri Vell.
El motiu de la carta és agrair públicament a l'Ajuntament i TMG el bon servei que proporciona aquesta línia i l'amabilitat i professionalitat de tots els conductors.

Pensant en el Mundial
JOAN JANOHER I SADURNI. FORALLAC.
Aquests han donat a entendre, que pensen més en les mussaranyes: com és pot entendre l'actitud dels jugadors del Barça, quan tot semblava haver entrat en una estabilitat de joc competitiva i normal. Ara, s'ha produït la sorpresa esportivament parlant; cauen en picat al precipici, pels desencerts tant impropis que mai cap soci ni seguidor, s'hagués imaginat de sentir-se tant avergonyit, dels colors que tan estimen, per la imatge incompetent que donen els jugadors.
Doncs, les aspiracions de mantenir el cicle victoriós d'un llarg recorregut, s'ha troncat. I ningú s'ho podia esperar, almenys, emprant-nos en els últims cinc anys, en que la il·lusió es posava de manifest a l'entorn dels seus seguidors. S'escau preguntar-nos. Que se n'ha fet de l'equipàs de futbol que ha ?regnat fins ara a totes les competicions tant nacionals com internacionals? Crec que la resposta i la baixada de l'altar futbolísticament parlant, estan més que clares.
Si ens deixem portar per l'exigència, arribem a la conclusió d'ha?ver assolit el cim i el final d'una trajectòria triomfal. Cal no perdre de vista, la importància que té per ells, el poder jugar a les seleccions dels seus respectius països d'origen al mundial de Brasil. Almenys això en aparença, justifica el fracàs del Barça, únic afectat pel síndrome que estan demostrant, és un clar rebuig a la responsabilitat, deixant en ridícul la nostra entitat. Haurem de pensar doncs, a refer de nou l'equip i guanyar el Madrid.

Els seminoles i BCN World
Joan Boronat Lecha. blanes.
El Sr. López de Lerma: Aires d'esclat social, (Diari de Girona 5.4.14), descriu molt correctament i sense falsedats, el què ens toca viure. També parla de l'absència d'estratègies, i aquí és on volia arribar. Crec que CIU i PSC tenen una estratègia molt punyetera amb l'excusa del BCN World.
Fer creure que es farà aquest projecte servirà perquè la burgesia (vots de CiU?) vegi possibilitats de fer negoci quan es requalifiquin terrenys no urbanitzables, i, amb la promesa de crear molts llocs de treball, -insuflar- confiança a la classe treballadora (sobretot als votants del PSC, que bona falta els fa, amb la contínua pèrdua de credibilitat). A CIU li interessa que els qui l'acusen que només els preocupa el tema de la independència, (erròniament, perquè la causa independentista emana del poble) vegin que també pensa amb l'economia del país, encara que sigui d'una manera tan poc democràtica com abaixar impostos als casinos, mentre que a la resta dels contribuents contra més paguem més ens retallen. Com diu el Sr. López de Lerma, és una indignitat i una grolleria política de les més grosses.
L'acord CIU-PSC d'aquest projecte és sospitós, ho fan per guanyar vots ambdós a les europees, però pot espantar indecisos per la independència, degut a que el president del projecte BCN World, Xavier Adserà i els demés inversors amenacen retirar el projecte i totes les (suposades) inversions en cas de que Catalunya es veiés obligada a sortir de la UE. Espero que els especuladors d'aquesta estratègia d'abaixar impostos als casinos canviïn d'idea, o almenys, que tinguin la vergonya d'esperar que els seminoles inaugurin el primer casino al BCN World (Si és que mai se'n construeix cap). Abaixar-los abans, seria una maniobra mafiosa i un insult a la intel·ligència dels catalans.

Preparar-se per al Dia de l'Amor
Jesús Domingo Martínez. girona.
En el Dijous Sant els cristians celebrem la institució de l'Eucaristia i del sacerdoci com a peça del lliurament de Jesucrist a la humanitat. El Sant Sopar és l'avantsala de l'agonia a l'hort de Getsemaní i del desenllaç de la Passió de Crist. Que qui és en si mateix Amor, hagi volgut morir per amor a nosaltres és una cosa que ultrapassa la nostra capacitat de comprensió, però celebrem aquest misteri en el primer dia del Tridu Sant com perquè doni forma a la nostra pròpia vida personal i comu?nitària. La profunditat d'aquest misteri, aquesta "bogeria" d'amor, ha mogut a innombrables sants en la història i ha fet brollar una humanitat diferent, plena d'atractiu i font d'esperança.
No podem acostumar a l'esdeveniment més sorprenent de la història com si fos una cosa normal i fins rutinari. Preparar-nos per acollir-lo i celebrar-ho requereix aquest acte indispensable d'humilitat que és confessar pecador, com ens ha recordat el papa Francesc. El cor del cristià ha d'estar en permanent obertura a la sorpresa, a la bellesa, a la transcendència d'aquest amor que ens ha salvat, i que ens alimenta amb l'Eucaristia en cada jornada de la nostra vida. La mort a la Creu com a servei d'amor suprem i el lliurament de si mateix en l'Eucaristia, és el desbordar d'un Déu que és Amor i que així ha volgut canviar el món, comptant amb la nostra lliure col·laboració. En això estem quan ens disposem a entrar al cor de la Setmana Santa. Aprofitem aquests dies de preparació al Tridu Pasqual.

Vostè en sap alguna cosa Sr. Alcalde?
Carles Mallart. girona.
El dilluns 14, a les 9 del vespre vam anar amb la família a l'Auditori de Girona, a veure l'Orquesta Simfònica del Vallès, acompanyada dels Cors de Cambra de Granollers, Ciutat de Mataró i el de la Diputació de Girona, excel·lentment dirigits per Xavier Puig, amb gairebé 200 participants i un públic que rondava les 600 persones. Tota la sessió dedicada al "Requiem de Brahms" magistralment interpretat per tots plegats. Ens agrada anar a l'Auditori sempre que podem i aquesta vegada creguin-me la sessió no ha decebut a ningú. Els preus picaven una mica però "un dia és un dia".
Els darrers messos estem notant un caos monumental en el tema del pàrquing extern. Vostè en sap alguna cosa Sr. Alcalde? Miri que és gran la Devesa i el lloc preparat per diversos milers de vehicles, i més del 80% tancats a pany i forrellat, barreres tancades amb grans candenats, divisions de troncs de fusta que barren el pas,... tot un espectacle depriment que segons m'han dit repetidament, tant l'Auditori, la Fira de Girona, el Palau de Congresos, la Fundació que gestiona els concerts, l'Ajuntament, la Cambra de Comerç, la Diputació,... no són capaços d'entendre's per un tema tan important com el que ens ocupa, i mira que és fàcil de solucionar. Totes les mirades de la solució van dirigides cap a l'Ajuntament. Que si mobilitat, que si via pública, que si promoció de la ciutat, que si cultura,... Vostè en sap alguna cosa Sr. Alcalde?
Caos, patiment, estrès, curtesa de mires, incapacitat, mediocritat, interessos, egos, cotxes a?par?cats sobre les voreres... i milers de places al costat tancades amb pany i forrallat.
Vostè en sap alguna cosa Sr. Alcalde? Estimem Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook