Des de tots els mitjans de comunicació, s'ha parlat molt del debat al Congrés de Diputats sobre el dret de Catalunya a verificar un referèndum o consulta per saber cap on vol orientar el seu futur polític. Hi ha opinions de totes menes. Unes de fonamentades en qüestions jurídiques, d'altres en qüestions polítiques, altres en les econòmiques, altres en històriques i també en qüestions socials (sentimentals, de sang, etc.)
Tanmateix, no he llegit o escoltat ningú que basi el seu discurs, en la "La Teoria de Jocs", l'eina matemàtica, que estudia i prediu possibles resultats d'una negociació o conflicte, sempre que els protagonistes actuïn de manera racional.
Des de les meves limitacions cognitives sobre la "La Teoria de Jocs", en sóc un simple aficionat, intentaré fer una aproximació al litigi de legitimitats Estat vs. Catalunya, amb l'ànim que algun professor de la matèria desenvolupi millor aquesta eina que pot esdevenir molt eficaç per entendre el conflicte que neguiteja tant catalans com espanyols i ajudi els nostres polítics a prendre les decisions més raonades i adequades per aquest moment històric.
Les quatre variables bàsiques que es poden donar com a resultat d'un conflicte o negociació, són: "Jo guanyo, Tu perds"; "Jo perdo, Tu guanyes"; "Jo perdo, Tu perds"; "Jo guanyo, Tu guanyes".
Doncs bé , al meu entendre, aquestes quatre posicions es varen donar en el Debat al Congrés de Diputats.
Rajoy i Rubalcaba, amb els seus raonaments i actituds (recordem els inconvenients aplaudiments al final de la votació, signe evident de victòria) es varen alienar en la posició "Jo guanyo, Tu Perds". Això, si, amb matisos. Rajoy, "poli dolent" i Rubalcaba, "poli bo". Rajoy envestit de "Rei Sol", proclamant "l'Estat sóc jo" i amb la seva majoria absoluta, (el seu Versalles particular) allunyat de la realitat catalana i de la realitat social que viu el país. Rubalcaba, "poli bo", modula el discurs, ofereix alternatives a llarg termini que depenen d'un excés de variants polítiques que de moment no estan al seu abast, ni tampoc se sap si ho estaran en un futur. Resultat dels seus discursos. No, no i no a les pretensions dels parlamentaris majoritaris al Parlament Català. En definitiva l'estratègia "Jo guanyo, Tu perds". Al derrotat, ni tan sols, la màxima de Sunt Tzu"Construeix un pont d'or per on pugui retrocedir l'adversari"
Marta Rovira de l'Esquerra Republicana, va començar amb bones maneres, saludant el senyor Rajoy, però es va posicionar en "Jo perdo, tu perds", perdem tots dos. Almenys a curt termini. Catalunya tindrà els inconvenients de partir de zero en la construcció d'un nou estat i Espanya perdrà uns ingressos econòmics que fins ara te garantits. Tanmateix, Esquerra Republicana anhela una alternativa, possiblement fonamentada en aquella visió de Catalunya descrita per Voltaire "L'Afer dels catalans - Capítols XXII d'el segle de Lluís XIV (1751)":
"Catalunya, en resum, pot prescindir de l'univers sencer, i els seus veïns no en poden prescindir pas, de Catalunya"
A llarg termini, la posició dels independentistes es pot invertir en el "Tu perds, Jo Guanyo". El temps i els propers moviments dels diferents agents en joc, ho decidiran.
Jordi Turull, Duran i Lleida, Joan Herrera i Joan Coscubiela, amb més vehemència uns que altres, varen mostrar suficients indicis per desitjar arribar al "Jo guanyo, Tu Guanyes" o sigui voler la negociació d'una alternativa diferent al "Guanyar /Perdre".
Es pot superar el NO?
William Ury, sociòleg social, llicenciat per Yale i doctorat per Harvard, ens diu que és possible superar l'inflexible no, sempre que els agents caminin amb la cama que porti a la seguretat de l'oponent i la cama que condueixi al respecte del contrincant. Amb la por no es va enlloc. Tampoc menystenint l'oponent.
Ury ha exercit com a assessor de negociació i mediador en els conflictes que van des fusions d'empreses a les vagues salvatges en una mina de carbó de Kentucky a les guerres ètniques a l'Orient, els Balcans i l'antiga Unió Soviètica. Amb l'expresident Jimmy Carter va ser cofundador de la Xarxa de Negociació Internacional, un organisme no governamental que busca posar fi a les guerres civils a tot el món. Autor de diferents llibres, on exposa la seva filosofia i mètodes que ell anomena "l'estratègia de penetració" per convertir posicions inflexibles, amb negociacions cooperatives, o sigui passar del "Jo guanyo, tu perds" al "Jo guanyo tu guanyes". Camins i experiències de negociació positiva, n'hi ha.
"Contra el mal, a l'astúcia recorreré", ens diu, William Shakespeare a "Mesura per mesura".
Vet aquí una vegada, ens explica Ury, un home va morir i va deixar en herència als seus tres fills disset camells: La meitat pel fill gran, una tercera part pel segon i una novena part per al petit. Tenint en compteque disset no es divisible per dos, tres o nou, no podien fer el repartiment de l'herència. Aleshores varen convenir que un savi vell del poble, els donés consell.
Després de reflexionar-hi, el savi els diu: "Mireu què passa si preneu el meu camell i l'afegiu als vostres disset" Al tenir-ne divuit, el repartiment va ser possible. Per al gran la meitat, o sigui nou. Per al segon una tercera part, o sigui sis, i per al petit una novena part, o sigui dos. Al final, el repartiment es va fer d'acord amb les instruccions del pare difunt, però heus aquí que nou del gran, més sis del mitjà, més dos del petit, total disset camells. En va sobrar un que era el camell del savi.
Un canvi d'estratègia o visió del problema pot convertir una estratègia de competitiva fins a la derrota total a una estratègia de cooperació.
Quins han de ser el propers moviments racionals i coherents en la dinàmica de "La Teoria de Jocs" de cadascuna de les posicions? Esbrinar-ho fóra un gran pas per preveure com es desenvoluparà el conflicte.
Qui s'incorpora a la palestra?
