Si les enquestes es confirmen, Artur Mas haurà fet un mal negoci polític. Per a ell mateix, per a la seva figura de president, per al seu partit i per a tot el país (Catalunya i Espanya).

Alguna vegada ha apuntat que hi ha hagut moments que, si bé fugaçment, havia pensat de dimitir. S'ha afirmat que quan va sofrir aquella desfeta en les eleccions avançades del 2012 va arribar a presentar la dimissió. No hi ha cap confirmació, d'això, però no deixa de ser versemblant. Polític de raça, no se li pot demanar que sigui immune a les grans dificultats i crítiques a què s'enfronta, moltes a conseqüència dels seus errors.

Com a president de la Generalitat, la se?va tasca no es pot comparar a la gran i transcendental feina duta a terme per Jordi Pujol, que va saber combinar bé les dues virtuts que solen caracteritzar els grans governants: idealisme i realisme. I en els temes de governació pocs mèrits, fins ara, en el seu haver, més enllà de les tristement famoses retallades.

S'ha perdut, segurament, un possible bon president que actualitzés i obrís noves i més ambicioses perspectives de millores econòmiques, socials i de reconeixement de la identitat catalana per convertir-se en un discutible i discutit líder d'una utopia gairebé impossible: la independència. És legítima, però ara com ara xoca frontalment amb el marc legal bàsic de tot l'Estat, referendat democràticament per una molt gran majoria de ciutadans, especialment catalans.

D'altra banda, les enquestes continuen donant mals resultats per a la formació política que presideix Artur Mas -CiU-, amb una forta contesta interna i que perd terreny a favor d'altres forces polítiques. L'ERC de Junqueres, amb qui va pactar equivocadament, li va prenent possibles votants i el va desgas?tant gràcies a no haver-se compromès aquest en la difícil acció diaria de govern, fet que evidencia més la seva estratègia i oportunisme partidista que el seu sentit de la responsabilitat governamental per al bé comú. D'això, ERC també n'haurà de donar compte algun dia.

Però Mas també haurà fet un mal negoci per a Catalunya, on ha animat una tensió i una crispació socials innecessàries i perjudicials que segurament no portaran enlloc, o potser a una profunda decepció. I el que és pitjor, a una divisió de la societat catalana, que és plural i diversa, sense que arribi a tenir, per ara (cosa que confirmen les enquestes), la massa crítica necessària per a una operació tan rupturista i de conseqüèn?cies tan incertes com la que es planteja Mas, dimitint de la seva qualitat de president de tots els catalans, qualsevol que sigui la seva ideologia.

A més, i especialment en aquest moment de gravíssima crisi econòmica, i social, el plantejament a què, obcecadament i esperonat per alguns sectors importants i molt actius, s'ha llançat el president Mas rebel·lant-se contra el mateix Estat, al qual representa i es va comprometre a ser lleial en acceptar solemnement el seu càrrec, perjudica la incipient recuperació econòmica general espanyola, amb les inevitables conseqüències per a la catalana.

Aquest múltiple mal negoci polític d'Artur Mas, hàbilment venut a l'opinió pública des de les mateixes instàncies governamentals i amb recursos també governamentals, i les col·laboracions mediàtiques afins o subvencionades, no beneficia Catalunya. Això, per legítim que sigui o sembli, no és "fer país", el lema preferit de Jordi Pujol. Tot això, diferent de l'ideal catalanista, és una altra cosa. Potser la ruïna.

Esperem, almenys, que no... per a tothom.