Després de quatre dies, ja podem treure algunes conclusions del que va passar aquest diumenge i, sobretot, anticipar les conseqüències que els recents resultats poden provocar en les convocatòries a les urnes que ens esperen: el 9 de novembre, municipals de maig i generals de tardor del 2015.
1.- El "vot lúdic" ha arribat a casa nostra i les europees són el millor marc per expres?sar-lo. El "vot lúdic" és la definició que els francesos fan del resultat de la primera volta de les seves eleccions. És, doncs, un vot juganer, que sol tenir poques conseqüències i que permet castigar els grans partits i premiar els més petits. En canvi, a la segona volta, l'elector és més conscient que la cosa és seriosa i acostuma a "jugar" menys amb el seu vot.
Aquest fenomen no s'havia produït mai amb tanta força a casa nostra com en aquestes eleccions europees, ja que el sistema no afavoreix aquest tipus de vot. Les europees, però, són les úniques eleccions en les quals el resultat no sol tenir grans conseqüències per a l'elector. Llevat d'aquestes, després de sis anys de crisi i retallades i, sobretot, sense haver estat cridats a les urnes des de fa un any i mig a Catalunya i dos i mig a Espanya. Un vot lúdic que alhora ha estat de càstig i amb moltes conseqüències en la política interna.
2.- L'avançada del 9 de novembre. La participació a Catalunya s'ha incrementat més de deu punts en aquestes eleccions europees. Aquest fet només és explicable en el marc del procés sobiranista en el qual ens trobem. El sobiranisme està molt mobilitzat de cara a la consulta de novembre i no ha deixat passar l'ocasió per demostrar la seva força. Els resultats han estat clars i contundents. El "tsunami" proconsulta ha guanyat arreu. Aquests resultats, però, tindran conseqüències en el si del bloc dels partidaris del procés ja que el lideratge del president ha quedat tocat. Veurem moviments en els propers mesos a l'entorn del govern si aquest relleu es consolida.
3.- El mapa municipal i el paper dels alcades. Si alguna cosa tenen aquestes eleccions és que han trastocat el mapa electoral de Catalunya. A un any vista de les properes eleccions municipals, ERC ha guanyat clarament en molts municipis de Catalunya. De Barcelona a Girona passant per Figueres, Sabadell, Blanes i Terrassa. I això no és possible sense captar electorat de CiU i del PSC.
Tot això amb una participació molt similar a la que es produeix en unes eleccions municipals. Aquest sorpasso sobiranista és vist amb preocupació per molts alcaldes convergents i socialistes, que veuen com després d'aconseguir alcaldies que feia anys que es resistien sorgeix un competidor que en poc temps ha ampliat el seu electorat i el té molt mobilitzat just un any abans de les eleccions. És cert que les eleccions municipals són diferents i els candidats juguen un paper més important que el partit, però molts alcaldes veuen amb preocupació aquest sorpasso i de ben segur mouran fitxa en els propers dies.
4.- La crisi del bipartidisme. Els grans der?rotats d'aquestes eleccions han estat els dos grans partits espanyols. El bipartidisme imperfecte que es va establir en la transició està morint lentament i no té pinta que millori. Entre els dos grans partits no van arribar al 50% dels vots. La patacada d'un PSOE que aspirava a guanyar el PP s'emportarà per endavant al seu secretari general, però els resultats del PP són potser més preocupants per als seus interessos. És evident que l'electorat d'esquerres no ha perdonat el PSOE els ajustos que Zapatero va anunciar al Congrés en la sessió del 12 de maig del 2010 i ha optat per altres opcions polítiques molt més d'esquerres, com Podem o IU. Però és que al Partit Popular per primera vegada en els darrers quinze anys se li esquerda el bloc monolític a l'entorn del 35-40% que Aznar va saber traçar i que li garantia grans victòries i "dolces" derrotes. Aquest 26% de vots que ha rebut Cañete en aquestes eleccions és un verdader toc d'atenció per a Génova i qüestiona la victòria popular a les eleccions generals de la tardor del 2015.
5.- L'Europa negra. L'extrema dreta ha estat la gran guanyadora d'aquests comicis. Un fet molt preocupant que ens mostra uns ciutadans desconfiats i allunyats del model europeista que inspira la Unió. Quin paper han tingut els lideratges europeus en aquesta situació? Res és perquè sí.
Mai unes eleccions europees, doncs, havien tingut tanta importància en la política catalana i espanyola. I és que no eren unes eleccions normals, eren les primeres en una cadena de consultes que marcaran el nostre futur. I això em temo que no és cap exageració.
