06 de juny de 2014
06.06.2014
Diari de Girona

VISCA LA REPÚBLICA!

06.06.2014 | 00:00
VISCA LA REPÚBLICA!

Arran de l'abdicació del rei -anunciada fa temps- hem vist Barcelona, Girona, Tarragona i altres ciutats catalanes amb manifestants fent voleiar banderes republicanes... Crec que, actualment, els que ho fan o bé son babaus, o bé ignorants, o bé unionistes. La bandera tricolor espanyola no és la nostra, encara que sigui millor, fins i tot per a nosaltres, que la bicolor, que que visualment restitueix els colors que ens varen ser robats de la nostra pròpia bandera al s. XVIII. El debat República/Monarquia a Catalunya està totalment superat pel moviment sobiranista. La nostra bandera republicana és l'estelada i d'això ningú no en dubta. Al nostre país ja no és ni monàrquic l'Armand de Fluvià, descendent de la reialesa catalana i antic joancarlista. Alguns ?comentaristes han assenyalat, amb enveja, que a Madrid s'hi aplegava molta més gent que a Barcelona. És una apreciació en clau colonialista, ja que si ara Espanya vol començar el seu "dret a decidir", nosaltres ja hi portem temps, i hem reunit milions a les places i carrers.
Recordem que Joan Carles, que ara tots els llepaculs monàrquics s'afanyen a lloar per la seva contribució a la democràcia -només faltaria!-, a part dels múltiples escàndols és el rei negacionista, que a Europa podria ser a la presó, per les lleis contra l'oblit, i que ha avalat el genocidi contra la llengua catalana, negant-lo: "Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes". Per dir de l'intent d'extermini -i no solament del català, sinó també del basc, del gallec, del quítxua, de l'aimara, del guaraní...- que és un "encuentro" fa falta ser un autèntic mentider i un "bribón"...
El seu fill, naturalment, és sang jove. És ?celebrat a les revistes del cor i als fòrums ?homosexuals com a "icona gai" i, certament, fa bona planta. Però és un Borbó. Un rei ?imposat a Catalunya per la força de les ?armes -i a conseqüència de la derrota de 1715-, i que a més, de forma molt provocadora contra Catalunya, du el nom de Felip.
Heus aquí d'on ve. "Nós. que valem tant com vós per separat, i junts més que vós, us fem el nostre rei i us jurem lleialtat a condició que mantindreu els nostres drets i les nostres llibertats, i si no, no", que era la fórmula de la monarquia parlamentarista i confederal que acceptava Catalunya. Aquesta fou l'acceptació del jurament de Felip V a les Corts catalanes de 1702. Però se'n va desdir de seguida, seguint els impulsos del totalitarisme castellanofrancès.
El 1707 anul·la totes les llibertats i drets dels valencians i el 1714 els dels catalans, amb una sagnant persecució de la cultura, la llengua, els costums, les institucions... El 1714 els toca a les Balears. Espanya ?destrueix definitivament la unitat dels Països ?Catalans.
Desapareix qualsevol traça de l'estat català: "He resuelto que en el referido Principado, se forme una Audiencia, en la qual presidáis Vos el Governador, Capitán General o Comandante General de mis Armas, que ha de tener exclusivo voto en las cosas de gobierno" (Decret de Nova Planta, 1716).
Tots dos textos tenen com a valedor Felip V, estan distanciats de poc més de deu anys i cerquen el mateix objectiu: regular el règim de govern de la monarquia a ?Catalunya. Però amb quin objectiu final, el darrer: l'intent de genocidi cultura i lingüístic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit