12 de juny de 2014
12.06.2014

Cartes

12.06.2014 | 00:53

Cercavila i arguments
Xavier Serra Besalú. Girona.
Ens n´adonem que no n´hi ha prou de tenir raons, sinó que cal viure-les. El cap i el cor han d´anar junts. Per això és tan important anar i difondre la cercavila de #somescola14 aquest dissabte a les 6 de la tarda a Barcelona.
Els arguments per adonar-nos-en que no ens poden esclafar el plantejament educatiu que funciona aquí és clar, justament: «...per un país de tots». Per què fragmenten i damnen la qualitat de l´ensenyament a Catalunya? No ens podrien deixar en pau? Volen arguments més enllà d´un tuït? Els poden trobar gràcies a les xarxes, precisament, com la d´@ANC_docents. Per això, quan algú em diu que amb en Wert i els plans de Madrid no podem anar bé, que ens volen ensarronar, li dic: a veure, argumentem?

Conèixer l´origen dels aliments
Jesús Domingo Martínez. Girona.
Els consumidors europeus volen saber l´origen dels aliments que consumeixen, sobretot lactis i carns fresques. Segons l´Eurobaròmetre de març, un 84% demana conèixer la procedència de la llet i dels lactis elaborats; un 77% on han estat elaborats i gairebé un 70% que s´informi del lloc on s´ha produït la llet. I no els valen ja llegendes del tipus Unió Europea (UE), sinó del país concret de producció. Un 88% defensa estendre la indicació obligatòria de l´origen de les carns, a més de boví i aviat en porc, pollastre, xai i cabrit, a altres carns (conill, cérvol) i un 83% vol saber el lloc de cria de l´animal. Per aquesta informació, els consumidors fins i tot estarien disposats a pagar entre 1-2% més. Tanmateix, aquesta exigència ­contras­ta com la tendència d´aquests mateixos europeus a augmentar el consum de marques blanques, tenint en compte com s´elaboren aquests productes.

Neguit
Germán Bartolomé cerdà. blanes.
Malauradament, sé quins productes hem de comprar a cada supermercat perquè ens surtin més barats. Sé quina és la benzinera més econòmica de la zona on visc. Sé quins són els requisits mínims per passar la ITV. Sé exactament quan arriba la carta per pagar l´impost de circulació i en quins mesos ha d´haver-hi més diners al compte bancari per pagar l´assegurança del cotxe. Sé quants dies de pròrroga ens dóna la companyia de la llum o de l´aigua abans de tallar-nos el subministrament i conec el número de telèfon de la meva sucursal bancària, que més d´un cop he evitat contestar. Sé quina és la sensació que té una persona que acumula dos mesos de lloguer per pagar i l´insomni que comporta. També conec el neguit d´una mare i no m´agrada. Tinc 21 anys i el que de veritat no sé és quantes famílies estan en les mateixes o pitjors condicions. Però si us sóc sincer, no sé si vull saber-ho, perquè quan hi penso m´entra una por desmesurada.

La Diada de la Gent Gran de Girona
Lluís Torner i Callicó. girona.
Talment com ja s´està fent, des de fa molt temps, en molts llocs de la nostra geografia, cada any, arribada la primavera, que generalment és l´estació escollida, a la vegada que la més propícia, tenen lloc els homenatges a la gent gran, com a bona manera de manifestar el reconeixement, agraïment i estima d´una important part sector social i polític local, envers la gent que formem part d´aquest nombrós col·lectiu, per tots els esforços que hem anat esmerçant, en el decurs de la nostra vida, en favor de la família i del lloc on hem viscut, i pel qual hem treballat, amb el pensament posat en la seva millora, i en definitiva, pel bé del País.
Girona, la nostra estimada ciutat, no podia ser menys, i des de fa uns anys, aquest ha sigut el setè, també organitza aquesta festa- homenatge envers la seva gent gran. Va començar fent-se al Centre Cultural La Mercè, però el lloc resultà petit i d´accés un xic difícil, per a alguns dels assistents, i fou llavors que l´Ajuntament oferí la possibilitat de fer-lo al nostre reeixit Teatre Municipal, un espai magnífic i acollidor. L´organització corre a càrrec del Consell Municipal de la gent Gran, del nostre Ajuntament, amb la col·laboració d´empleades del Servei d´Atenció a la Gent Gran, de l´Ajuntament de Girona i d´EMPSA (Equip Municipal de Promoció de la Salut). L´acte compta, també, amb el valuós ajut de la Fundació Catalana de Voluntariat Social.
La celebració d´enguany va tenir lloc el dia 4 d´aquest mes de juny. En el decurs de tot el matí varen tenir lloc un seguit d´actes ludicosocials molt dignes, que ens varen fer passar unes estones molt agradables, que feren que ens hi sentíssim ben acollits.
Resumint, es tractà d´una celebració molt digna, en favor dels i les que formem part del col·lectiu de la gent gran. Tenint en compte com està l´actual panorama ­sociopolític i econòmic, ens féu pensar en altres coses, i per consegüent mereix la nostra felicitació envers els organitzadors.

Solidaritat lingüística
JOAN JANOHER I SADURNI. vulpellac.
Crec oportú recuperar el fet que afecta les nostres llengües en comú: no es pot permetre que les comunitats agermanades per un mateix idioma siguin l´ABC del ministeri d´afers culturals, en voler aplicar de manera xenòfoba la violació d´una cultura de mil anys d´existència. Arriben a l´extrem que un director es vegi obligat a declarar-se en vaga de fam, com a protesta, per la imposició del Govern popular a les illes Balears, prohibint l´ensenyament de la seva llengua.
Per això l´enunciat vol demanar obertament la participació massiva i el suport adient a favor del mestre Senyor Jaume Sastre. No podem permetre, ni tampoc acceptar, que el president de les illes, Bauzá, se´n surti amb aquesta política desproporcionada, i que segueixi la consigna del ministre Wert. Tots estarem d´acord que hem d´aturar aquest magnicidi lingüístic, si no ho fem perdrem la nostra identitat com a pobles d´una mateixa singularitat.
No cal arribar al sacrifici humà per defensar l´esperit col·lectiu de les nostres arrels culturals, ja que tenim altres vies alternatives per poder pressionar el respecte al nostre dret. Emparant-nos amb la democràcia comunitària, si és que aquesta té la potestat d´arbitrar i vetllar pels pobles que són perseguits culturalment parlant. Seria doncs, una bona actitud, si ajudessin a l´estabilització del problema, exercint democràticament i sent solidaris amb el nostre afer lingüístic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook