S'està essent indulgent amb la direcció dimissionària del PSC i amb els anomenats crítics, rebels, sector tal i sector qual. Molt indulgents perquè ells i només ells, són els responsables d'haver arruïnat aquesta proposta política. La incapacitat d'entendre's i d'entendre la ciutadania ha destruït un partit que avui té més passat que futur.
A Catalunya s'han ajornat les ideologies. Fins passat el novembre (essent molt optimista) les ideologies polítiques tradicionals comptaran poc. Una majoria, segons les enquestes, del país vol votar per decidir la seva organització de futur. Sigui com a autonomia, com un estat federal o com un estat indepen?dent. A favor o en contra del que sigui, però vol votar, i mentre això no es produeixi, les ideologies pesaran poc a efectes electorals.
El gran error de Pere Navarro i la seva gent és no haver entès això i haver muntat una suposada alternativa, que no era tal. El federalisme seria més una opció posterior a aquesta consulta que demana la majoria de Catalunya. El PSC ha pagat no haver elegit un líder fa dos anys i mig. Si una cosa no ha estat mai Navarro, és un líder, sinó algú amb cara d'interí que s'ha deixat convèncer per un equip poc preparat per llegir Catalunya, i per un PSOE que no té ni les més remota idea de la situació a Catalunya... i tampoc d'Espanya. Navarro va caure a a les grapes de vells de la política -tipus Felipe González- que creuen que, com abans, als ciutadans se'ls pot manipular fumant un cigar havà des d'una sala de juntes d'un consell d'administració.
Els temps de la política han canviat i els ciutadans volen tenir més pes en les decisions transcendentals. Els partits que decideixin posar fre a aquests anhels, com fa el PSOE amb el referèndum per la corona o el PSC amb la consulta catalana, no tenen cap tipus de futur. L'actual PSC no té futur. El que surti d'aquí a unes setmanes, tampoc ho tinc clar.
