Senyor Felip, Senyora Letizia: Les urgències no concedeixen treva ni per donar-los una benvinguda en condicions, entrem doncs en matèria. Em subscric a la revista liberal The Economist quan editorialitza que "la monarquia no val el cost i l'esforç de desmuntar-la". La britànica, per descomptat. Aquests dies han consumit vostès, i ja em perdonaran que no els tutegi, centenars d'articles sobre la feliç convivència de les testes coronades amb les demo?cràcies més avançades i exigents del pla?neta. Verbigràcia, França i els Estats Units. No obstant això, les recerques per internet que han atorgat justa fama a palau a donya Letizia, els permetran comprovar que els entusiastes experts no encerten a explicar per què cap estat incorpora un rei on no n'hi ha. No els produeix certa estranyesa que els països descartin massivament el millor i més barat sistema representatiu del planeta?
En tot cas, vostès són conscients que la mo?narquia parlamentària espanyola no fun?ciona en l'actualitat sense notables desajustos. Més que emparar-se en la continuïtat, els convindria a vostès que es difon?gués l'evidència d'una alarmant paràlisi de La Zarzuela. Sense ànim d'ofendre'ls, perquè habitaven vostès al complex, és lícit plantejar si Espanya ha comptat durant el segle present amb un Rei. Repassin a aquest efecte el discurs de Joan Carlesde Borbó el gener passat, supervendes a youtube. Altesa, ja gairebé Majestat, i em refereixo aquí al més rellevant en teoria de la parella, vostè no serà a partir de dijous Felip VI. Només regnarà si accepta el títol de Felip I, creador d'una dinastia.
Primer, i no només primerenc. De la ma??teixa manera que va fer el seu pare quan regnar era encara la seva principal ocupació, està vostè obligat a aprofitar la ranquejant tradició monàrquica com a palanca, per anul·lar el règim anterior i reinventar els protocols de funcionament de la direcció d'Estat. I vostè també, Princesa Letizia. No penso afalagar-los, en el debut els sobraran cortesans desdentats. Disposen vostès d'un escàs marge de maniobra i han d'actuar en termini rècord. Sis mesos, els parèntesis d'autonomia que Milton Friedman concedeix al nouvingut un càrrec. Quina papereta han contret vostès per herència. Accepto que aquesta exigència equival a atorgar-los el rang de Prínceps Mags, llevat que vostès no s'instal·lin en el regne de les fades. Cap explorador imposa condicions prèvies a una jungla. El triomf és l'adaptació.
M'atreveixo a brindar-los uns consells pràctics, fruit de la inconsciència de qui no regna ni en el seu propi cor. Altesa, gairebé Majestat, eradiqui dels seus discursos les paraules "fondes arrels", "mil·lenària", "unitat", "pluralitat", "honor". Perdoni l'exabrup?te, però no signifiquen res. Ni tan sols figuren al diccionari de Twitter, pregunti a la seva tecnòloga dona. Cadascuna d'elles genera una sagnia d'oients. Gairebé totes poden ser substituïdes per "decència", un vocable trepitjat en la forma i el fons del discurs polític. No pensaran vostès que la generació de Podem els acceptarà fermament. Hauran de posar-se a les ordres dels ciutadans, només podran guiar-los cap a on ells vulguin anar. Enteníem a l'excepcional Françoise Giroud quan deia que "el lector no sap el que vol", i reconeixem que avui no té raó.
Altesa, gairebé Majestat, regnarà vostè com a Felip I de PP i PSOE, perquè li ha faltat coratge per exigir un referèndum que hagués guanyat àmpliament i l'hagués emancipat de les sigles tòxiques. En fi, ningú decideix la forma i lloc del seu naixement. A canvi, han de fumigar vostès d'immediat la burocràcia arnada de La Zarzuela. Resulta irònic que es presumeixi d'exemplaritat en un palau que acull Carlos García Revenga, secretari de les Infantes imputat en el cas Cristina. Em permetran que els feliciti per esquivar la insensatesa que la filla favorita del seu pare i sogre participi en els fastos de la coronació, encara que sigui la principal causant de l'abdicació.
A propòsit, i m'acomiado ja de la parella més enfeinada d'Espanya, l'absència del Rei Pare en la coronació trasllueix la seva enrabiada amb l'abdicació que li va ser extreta. La Reina Mare no es perdrà en canvi ni una cerimònia, present o futura. Si alguna vegada claudica el sentiment entre vostès, no pretenguin enganyar-nos reproduint la falsa relació caricaturitzada pels seus pares. Els deurà semblar estrany, però la ciutadania està preparada per suportar un divorci. Sense més.
