Es diu que la crispació es produeix quan en un dinar de família s'hi infiltra un independentista. Si això fos veritat, no entenc quina alternativa ens proposen. Una bona solució, potser, seria proposar a tots els independentistes que, de cop, deixin de ser-ho. Així com per art de màgia. No sé per què, no sóc gaire intel·ligent, però em sembla que aquesta solució no és gaire viable.

Una variant d'aquesta solució és que, atenent als greus perjudicis que diuen que provoca que hi hagi tants independentistes, que el govern de Madrid faci un decret proclamant unilateral?ment la independència de Catalunya sense consulta, ni referèndum, ni eleccions plebis?ci?tàries, ni res de res. De fet com el decret d'Adolfo Suárez fent possible la recuperació del govern de la Generalitat i el retorn del President Tarradellas. Així s'acabaria per sempre l'existència d'independentistes. Catalu?nya seria independent i ja no hi hauria indepes.

La gent que diuen que hi ha crispació segurament voldrien que l'ANC convoqui un nou tipus de mobilitzacions. Es tractaria de manifestar-se al menjador. L'11 de setembre dos milions de catalans manifestant-se només a casa. Crec que tampoc és viable ja que aquest nou tipus de mobilitzacions té un greu problema i és com ho comptabilitzem? Si quan les manifestacions es fan al carrer sempre hi ha gent que diu que no hi havia ningú, si és a cada menjador, com ho passem pel telenotícies? Potser per això els agradaria.

Caldria de passada solucionar com aconseguim a Sòria no crispar una família amb gent del PP i del PSOE. O quan en una mateixa família hi ha un capellà, dos anticlericals i un musulmà. O quan un familiar és racista i apareix una filla amb un noi subsaharià. O què fem quan en una família de CiU hi ha dos néts que es tornen de Ciutadans. O com solucionem el tema que en una família masclista hi ha dues nétes feministes radicals. O quan amb un pare de família que sempre ha dit "abans un fill mort que gai", apareix el seu fill el dia de Nadal amb un nòvio.

De crispacions n'hi ha moltes i de moltes menes. L'encant de la llibertat és que les persones poden defensar tota mena de coses absurdes. I la gràcia de la democràcia no és que no hi hagi conflictes, sinó que els conflictes es resolguin per la via pacífica i en darrera instància votant. De totes maneres jo tinc la solució definitiva a la crispació. De fet, és una solució que ja hem experimentat. A partir d'ara ens tornem tots franquistes i els que no ho siguin que passin a la clandestinitat i als dinars familiars a xiular, així no fomentarem la crispació.