Si d'alguna cosa podem estar orgullosos els empordanesos és del sentiment conservacionista del paisatge i del medi natural que tenim la majoria de nosaltres i si d'alguna cosa ens hem d'avergonyir és d'alguns alcaldes que han fet tot el possible per carregar-se un paisatge tan delicat com la plana empordanesa i les muntanyes que l'acaronen. Aquest esperit col·lectiu de protecció, a?questa defensa del territori, no sorgeix del no-res sinó que és fruit bàsicament de dos factors:

- En primer lloc, el responsable més important d'aquesta conscienciació ha estat l'allau constant de projectes especulatius que tenien un gran impacte al territori. Una allau que té el punt àlgid l'any 2002 i provoca el sorgiment de la plataforma Salvem l'Empordà. Sense aquest sentiment d'injustícia, segurament no hi hauria un sentiment de protecció tan arrelat.

- En segon lloc, la feina de conscienciació feta per la Iaeden, el Centre Excusionista Empordanès, l'Associació Respectem l'Albera, l'Institut d'Estudis Empordanesos i moltes altres institucions, que han fet que al llarg dels anys, molts empordanesos coneguem -i per tant, estimem- el nostre entorn més proper, les nostres muntanyes, rius, camins, platges, pobles, flora, fauna i patrimoni. Sense totes elles, la nostra consciència conservacionista hauria estat molt menor.

Tot això ha creat un pòsit evident i ha configurat la manera que tenim de veure la nostra comarca. La defensa de l'Empordà ha esdevingut mainstream. Un fet que ha obligat a tirar enrere molts projectes com el Fluvià Marina, el Golf de Vilanera, la macro-urbanització de Terrades, els megaparcs eòlics a l'Albera i a redefinir-ne d'altres com el soterrament de la MAT. Per no parlar de la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, en el seu moment.

Tots aquests canvis serien impossibles sense els activistes que hi posen la cara, però tampoc sense una majoria de l'opinió públi?ca que no accepta qualsevol progrés si comporta pèrdua de patrimoni col·lectiu. I és que sense una opinió pública favorable, difícilment es poden portar a terme actuacions importants en un territori. Bàsicament, pel que significa una opinió pública favora?ble: legitimitat, credibilitat i sobretot, vots.

He començat parlant de l'Empordà per parlar del riu Ter en conjunt però especialment al seu pas per la ciutat de Girona. Sempre m'ha sorprès la indiferència dels ciutadans gironins amb el que passa amb el cabal del Ter, una agressió constant a un dels patrimonis naturals més importants del que disposen: el riu Ter.

El que està passant amb el transvasament del Ter és una de les injustícies mediambientals més sagnants que hi ha avui en dia a Catalunya. Un transvasament molt més agressiu que el que suposa el Pla Hidrològic Nacional previst amb l'Ebre. De fet, sovint es diu que el Ter neix a Ulldeter i desemboca a Santa Coloma de Gramenet. I és que a partir del Pasteral, més del 70% del cabal del Ter és desviat cap a Barcelona.

De ben segur, el desconeixement del que suposa aquest transvasament i les conseqüències naturals que se'n deriven, així com el fet que tot això no sigui evident visualment, fan que aquest tema no sigui un dels temes que més preocupen la ciutadania gironina. A diferència del que passa a les Terres de l'Ebre, on el trasvasament del riu està a l'agenda política i té conseqüències polítiques evidents.

Estic convençut, però, que això anirà canviant i que de mica en mica, els gironins anirant prenent consciència del que suposa aquesta injustícia envers el seu patrimoni natural i exigiran als seus governants una defensa més exigent del cabal ecològic d'un riu sense el qual no s'entendria Girona. Un riu que ha de ser la gran aposta per relligar la ciutat amb el seu entorn natural a través de la Devesa i les Ribes del Ter, donant com a resultat un patrimoni i una oferta natural envejable per a una ciutat turística com Girona.

En els propers anys aquesta situació d'indiferència canviarà i la defensa del Ter s'anirà fent majoritaria i amb aquesta majoria social, en sorgirà la majoria política. La defensa del Ter com a mainstream. Com ha passat a l'Empordà. Jo dels partits, començaria a moure fitxa.

Segur que d'aquí a uns anys molts gironins es preguntaran com van permetre que la situació del Ter durés tant de temps. de la mateixa manera com ens ho fem ?nosaltres respecte a l'Empordà.