27 de juny de 2014
27.06.2014
Diari de Girona

LA MUTILACIÓ DE CATALUNYA

27.06.2014 | 00:00
LA MUTILACIÓ DE CATALUNYA

D'entre els grans crims comesos per Espanya contra Catalunya destaca el de la decapitació del país: pel Tractat dels Pirineus va lliurar al botí francès el cap del país, la part més rica, d'on havia sortit en bona part la llengua i la dinastia nacional. L'entrega a França dels territoris de l'actual Catalunya Nord hauria sigut com si Catalunya hagués "regalat" a Portugal Castella i Lleó. A més, els castellans, tot i que França preferia Flandes, van preferir migpartir Catalunya, amb una clara intencionalitat hostil, com a càstig de la guerra de 1640.
Castella, en les primeres dècades d'aquest infaust segle XVII, va voler participar en la guerra dels Trenta Anys que tenia lloc, bàsicament, a l'Europa de matriu germànica entre catòlics i protestants. Però, de fet -com se sol escaure amb les guerres o croades amb pretextos religiosos-, va ser una guerra entre diverses corones europees que França volia aprofitar per situar-se com a primera potència, tot i arraconant la monarquia espanyola. Anglaterra i Suècia -concernides pel protestantisme que havien adoptat- també van intervenir-hi molt activament. Va ser una guerra llarga, terrible i confusa, que recorda les actuals guerres entres sunnites i xiïtes dins el món islàmic. El "molt catòlic" rei francès lluitava al costat dels protestants perquè aquests eren enemics del seu gran enemic el rei de Castella en el seu empeny per expulsar els castellans de Flandes, on hi governaven amb mà de ferro. Segles abans d'això, de forma exacta, ja havia passat amb la Croada contra els càtars, en la qual el rei catòlic català va lluitar a favor dels heretges.
L'orgull i la ineptitud malaltissa dels reis castellans, i de la major part de la seva cort, van evitar fer cas dels savis consells que deien que es dediquessin més a Amèrica -que només utilitzaven com a font de sistemàtics robatoris dels recursos naturals-, fins i tot Quevedo s'hi va referir.
A banda de l'enorme i inútil malbaratament de recursos, la participació en aquesta guerra va provocar una gran tensió en diversos regnes "hispànics". Així, de forma gairebé simultània, el 1640, es revolten contra el rei castellà Flandes, Portugal i Catalunya; a banda d'uns intents a Mèxic i Perú, que van ser avortats abans de començar, però que ja prefiguraven perillosament el que succeiria definitivament el 1898.
La revolta a Flandes va significar una disminució dels dominis del rei de Castella. La revolta portuguesa, amb l'ajut anglès (protestants ajudant catòlics dins la confusió de què parlàvem; però que atenia als interessos geoestratègics) va tenir èxit, i el monarca castellà va perdre Portugal i tot el seu immens imperi colonial, que anava d'Amèrica a Oceania, d'Àfrica a Àsia.
A Catalunya la revolta va ser provocada expressament, d'acord amb els plans elaborats pel sinistre Comte-duc d'Olivares, que aconsellava al rei exterminar la llengua catalana i fer desaparèixer la nació catalana. Mentrestant, l'exèrcit castellà maltractava i vexava la població, que s'acabaria revoltant i, així, hi hauria una excusa per envair militarment el Principat i annexionar-lo a Castella, tot i carregant-se les nostres institucions, que és el que es va acabar fent el 1714.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit