Una persona, una comunitat, una nació, adquireixen identitat a partir d'unes característiques pròpies, com fites que tracen un camí. No es neix amb una identitat; s'ha de fer amb el temps, constituint-se, fins a assolir i merèixer la qualitat d'idèntic; són característiques singulars, qualificades i admeses per consens general. És així, per exemple, com ja es té assumit que, aquí, la llengua catalana forma part essencial, constituent, de la identitat de Catalunya.
Penso en les característiques que poden perfilar la identitat de Catalunya i en faig un inici d'exercici (i només inici) que el lector podrà i haurà d'anar completant.
El fet diferencial de Catalunya podria tenir aquests constituents: una història llarga i profunda viscuda per diverses civilitzacions que hi han deixat sediments intel·ligents, ?inoblidables, de tot ordre; una llengua pròpia treballada amb lletres d'or i -es diria- predestinada a haver de resistir les envestides d'una llengua germana que ens té mania persecutòria, com un molestós vent del sud-oest; intenses vivències, mostres, esdeveniments i reconeixements d'una presència de singular cultura popular i tradicional; un marcat caràcter intergeneracional en incomptables manifestacions de lleure, esplai i esport bàsic; una naturalitat en l'acolliment, a aquesta terra de pas, dels sobreabundants nouvinguts al llarg de tota aquella llarga història; una alta laboriositat enginyosa i una promoció humana constant, conjunció últimament anomenada emprenedoria; la pertinença a un paisatge natural d'excepció, ben poblat per temperaments i caràcters molt diversos i bellament encarnats en aquella sirena i aquell pastor de la mítica sardana; les incorporacions a les onades culturals successives amb aprenentatges disciplinats i metòdics, tot acollint sempre la renovada modernitat; un esperit de servei social, diversificat i abundós en el seu voluntariat. Aquesta suma (millor, multiplicació) de valors generals deixa entreveure un perfil de característiques pròpies.
Però més enllà del pressentiment d'una lleugera aproximació, serà convenient la recerca d'aportacions a favor de la nostra identificació com a poble; perquè més enllà de l'estretor d'un article de premsa la recerca s'ha de convertir en tasca personal, més que convenient, necessària, quan l'actualitat es presenta més viva i participativa que mai. La història és feta de pàgines.
A continuació n'escollim una que és escrita des de la ciència històrica, i una altra des de l'observació curiosa. La primera és d'un natiu; l'altra, d'un foraster. El natiu és l'historiador Jaume Vicens Vives i el seu text diu: "El catalanisme històric va incorporar Catalunya a Europa de manera total, irrenunciable. Amb el catalanisme varen entrar a Catalunya l'art de l'impressionisme, la música de Wagner, els drames d'Ibsen, la filosofia de Nietzsche, l'estètica modernista, el desig de tenir telèfon i bones carreteres". Exemples ben representatius, els citats per ?Vicens Vives, elements que donen a Catalunya una raó de viure, configurant allò que el mateix historiador defineix com "una voluntat de ser".
El segon testimoni és foraster: Richard Ford, en el seu Manual dels viatgers a Espanya, diu així: "Els catalans són un poble propi tant en l'idioma com en els seus costums de vida; convencen el viatger de que ja no es troba en l'aristocràtica i despreocupada Espanya. I cap província de l'incoherent conjunt d'Espanya està menys vinculada a la Corona que aquest país que està disposat a separar-se d'ella". Aquest llibre de Richard Ford es va editar l'any 1845 a Londres.
