És la tercera vegada que us escric, la primera com a rei. No m'heu contestat mai, ni protocol·làriament. (Al Papa actual li vaig escriure un cop i em va contestar.) No hi fa res. Gutta cavat lapidem, non vi, sed saepe cadendo. La primera vegada va ser el 2003. Encara no us havia xocat la mà, com vaig poder fer quan el centenari de La Caixa i en un dels Fòrums Impulsa de la Fundació Príncep de Girona. Us deia, el 2003, que esperava que amb els homes de la vostra generació, sense por de reformar ni canviar la legalitat vigent, us incumbiria la missió de construir un nou marc estatal per a les nacions hispàniques, els pobles de les quals anhelaven viure més lliurement i digna i decidir com. Era una carta que anava amb un llibre escrit conjuntament amb el Dr. Bastons, Catalunya y España frente a frente, i, amb Vós, el dedicàvem a tots els espanyols que treballaven per construir una Espanya plurinacional, pluricultural i plurilingüe.
No va servir de res. L'Espanya plurinacional no existeix entre els vostres assessors. Tampoc la pluricultural. I la plurilingüe, com Vós vau demostrar amb el vostre discurs de proclamació, és simplement folklòrica. Serveix, com va veure tothom, per fer-ne moltes lloances i per dir-hi sols "Moltes gràcies". A Girona el passat 17-VII va ser pitjor: vau parlar en català -que domineu les llengües d'Espanya és el mínim que se us pot demanar!-, per dir que la nostra llengua s'ha de respectar sempre que vagi lligada a la castellana. (Us repto que llegiu el discurs a l'inre?vés: el castellà també s'ha de respectar si va lligat al català?)
Per això la darrera vegada que us vaig escriu?re ho vaig fer amb una mena de crit de desesperació. Va ser quan us vau reunir a Catalunya amb el denominat lobby del Puente Aéreo. Us deia que aquesta no era la Catalunya real. Que si volíeu saber què es pensava aquí havíeu d'entrevistar-vos amb la presidenta d'Òmnium Cultural, amb els cap??pa?res de l'Associació de Municipis per la Independència, amb els de l'Assemblea Nacional Catalana, amb sindicats, partits i col·legis professionals. Us explicava que la majoria dels catalans considerem trencat el pacte constitucional de 1978, en el qual havíem col·laborat lleialment, perquè uns repre?sentants caducats del Tribunal Constitu?cional van gosar impartir justícia en nom del Rei contra un poble que havia referendat el seu Estatut. (I si la justícia emana del poble, allò era una mena de sacrilegi jurídic!) Us deia que si seguíeu sense polsar la realitat catalana, quan arribés l'hora no tindríeu res a fer i que pro?curéssiu salvaguardar la resta de territoris hispànics: el de Catalunya ja el teníeu perdut.
Ara ha arribat l'hora i m'heu continuat decebent. El 18 de juny el vostre pare signà públicament l'abdicació. Ha regnat una colla d'anys amb uns governs lleials. No creieu que l'havien d'acompanyar els presidents vius de l'Estat i els presidents que havien governat les autonomies? No va ser pas així. Per a la Casa Reial les autonomies compten tan poc que l'endemà, en iniciar el vostre discurs, vau saludar els presidents de les Corts, el president del govern, els ministres i... us vau oblidar de saludar els presidents de les autonomies allà presents! No creieu que amb això sol es mostra un menyspreu soterrat i terrible?
Coneixeu el conte del rei despullat, oi? Vós hi aneu i els vostres assessors llagoters no us ho deixen veure. El passat dia 19 de juny podíeu haver fet el discurs i l'acció de la vostra vida i us vau conformar a adaptar-vos a les regles establertes. Mireu, si voleu entendre una mica la Catalunya real, hauríeu de fer tres coses: llegir els llibres Els borbons en pilotes i Les pilotes dels borbons i demanar un CD de La família irreal, espectacle que han vist milions de persones (comptant teatre i TV). Si ho feu us adonareu de la distància astronòmica que hi ha entre Catalunya i la resta d'Espanya. Som a anys llum. Per això, el passat dijous 26, mentre el Parlament català votava un referèndum per triar entre monarquia i república, el Congrés de Madrid aprovava amb urgències extremes l'aforament del vostre august pare.
Majestat: No us podien haver aconsellat pitjor. El dia 19 vau fer pena a molts catalans. Es veia que havíeu hagut de passar el discurs pel govern. I és que vau començar malament. Si haguéssiu atès la demanda social de convocar un referèndum entre monarquia i república (57,7% de demanda ciutadana), l'haguéssiu guanyat (51,9% contra un 38,1%; dades del sondeig Feedback del passat 22-VI), i amb el poble al darrere, ara no seríeu una marioneta del govern de torn.
Vau ser capaç d'imposar un acte laic (la religió és un acte privat), malgrat la històrica tríade Déu-Pàtria-Rei, però no vau ser capaç de prescindir, en ple segle XXI, d'anar vestit de militar. Al matí el vostre pare us podia imposar militarment la faixa de general,però, després hauríeu d'haver vestit com tothom. A no ser que encara vulgueu equilibris amb aquella altra tríada tradicional i casposa, Espasa-Altar-Tron. (Ja sabeu com va acabar...)
Si voleu polsar la realitat, poseu un català i un basc de carrer al vostre avant-despatx. Si la vostra proclamació s'hagués preparat bé, s'hauria pogut planejar amb allò que sempre va unit a un nou règim: una amnistia. Una amnistia que hauria pogut solucionar els problemes de la vostra germana i cunyat. Els catalans diem que "Bateigs, noces i casaments/ fan perdonar tots els parents". Ni això s'ha sabut planificar, amb tantes presses, i l'absència era escandalosa. I segueix essent un escàndol veure que la fiscalia, que depèn del govern, fa d'ad?vocat defensor. I ho serà més quan Cristina quedi lliure.
No vau gosar parlar d'un Estat plurinacio?nal ni a Madrid ni a Girona. Ni tan sols d'esmentar les "nacionalitats i regions" que sanciona la Constitució, tot i saber que, per als catalans, el problema territorial ara és el més candent de tots. Demanàreu que treballéssim "en un projecte que uneix i suma forces". Suma que el Sr. Wert vulgui "espanyolitzar" els nens catalans? Suma que no s'hagin complert les infraestructures pactades ni al port ni a l'aeroport? Suma que el ministre Montoro no compleixi les disposicions addicionals de l'Estatut, no ofereixi les balances fiscals com havia promès ni convoqui la reforma a què està obligat? No segueixo.
A l'hemicicle, mancaven representants del poble. Us heu demanat per què? Vau dir que a Espanya hi cabíem tots, just quan, fora de l'hemicicle, la policia prohibia manifestacions republicanes i estomacava els que s'entossudien a fer-ne. No considereu un plat fet empassar per força imposar la vostra filla com a princesa de Girona quan l'Ajuntament gironí fa poques setmanes votà que no se sentia representat en aquest títol?
Vau parlar d'uns nous temps, amb transparència total, i els periodistes, que van haver de fer cues indignants per acreditar-se per assistir als actes de proclamació, encara no sabem la llista de convidats al Palau d'Orient, hem de calcular el preu del piscolabis sabent qui el va servir i no se'ns ha volgut dir el cost de tots els actes de la vostra proclamació. Això és transparència? No n'hi ha prou a fer-se el simpàtic i voler quedar bé, Majestat.
La teoria que proclameu, no la podeu negar en la pràctica dels fets. Us han encensat amb botafumeiros perquè vau triar un cotxe descapotat, però, Majestat, no llegiu els que us encensen sinó què s'ha escrit del vostre discurs a Catalunya o a Euskadi.
Catalunya té uns serveis socials, educatius i sanitaris dolents. Molt més dolents del que ens pertoca d'acord amb la nostra col·laboració. Ho heu de veure amb els propis ulls: no us podeu equivocar per culpa d'altri.
Prova del cotó fluix: Ja heu parlat amb els líders dels partits catalans? I amb els de l'ANC i l'AMI? I amb els elegits a les eleccions europees? Amb llagoters a frec, mai no sabreu la realitat de Catalunya. I hi ha molta gent del carrer que està ben disposada a explicar-vos-la. Atentament.
