26 de juliol de 2014
26.07.2014

(PP)odem

26.07.2014 | 00:00
(PP)odem

L'última enquesta que s'ha publicat, a El Periódico, sobre intenció de vot a Barcelona, amb la vista posada en les municipals del mes de maig, ho deixa força clar: Guanyem, el Podem a la catalana de la veu dels desnonats, Ada Colau, és el primer gran maldecap per al PSC.
La socialdemocràcia espanyola i catalana acaben de renovar, amb matisos, les cúpules, amb Pedro Sánchez al PSOE i amb Miquel Iceta al PSC (el primer, un nouvingut; el segon, un polític que torna de tot). Nous lideratges que faran bé si en comptes de fixar tant la vista al centre, es dediquen a mirar una miqueta més cap a l'esquer?ra. És per allà on arriben, esprintant, en Pablo Iglesias, la Colau i companyia, amb ganes manifestes de manar.
Casualment, les darreres setma?nes hem vist el PP molt pendent d'aquests nous líders (?). Només cal fer una mica d'hemeroteca: Fa un parell de dies, Esteban González Pons acusava Iglesias de ser "un defensor d'ETA i partidari de dissoldre Espanya"; Carlos Floriano, el portaveu, censurava el "populisme bolivarià de telepredicador" d'Igle?sias, a qui retreu que busqui "subvertir la democràcia"; Esperanza Aguirre, l'outsider, declarava que darrere Podem hi ha "una ideologia perillosa".
Potser, només potser, l'obsessió que demostren les patums populars pel partit de nou encuny obeeix a una estratègia de faves comptades: mantenir Podem en l'agenda mediàtica per accentuar, si és que això és possible, la fuga de vots socialistes cap a l'esquerra més ?desa?complexada i menys tradicional (la que tenim aquí ho és tan de tradicional que ha esdevin?gut carrinclona). Amb un PSOE i un PSC més dèbils encara, el PP no necessitaria massa majories abso?lu?tes per governar un país que ara ja crea llocs de treball precaris i que viu unes tensions territorials d'alt voltatge que el pas del temps -allò que tant li agrada a en Rajoy- acabarà resolent, com sempre, sense més contemplacions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook