27 de juliol de 2014
27.07.2014

la històrica confessió de jordi pujol

27.07.2014 | 00:00

Demostrant que no ha perdut en absolut la seva habilitat com a estratega, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va esperar a la mitja tarda d'un divendres de finals del mes de juliol per fer una revelació històrica, que aporta un nou element determinant a l'hora de valorar la seva llarguíssima etapa (23 anys) al capdavant del Goven de Catalunya i també de la formació política majoritària al país en les últimes dècades, Convergència Democràtica: en un comunicat d'una pàgina i mitja que va fer arribar als mitjans de comunicació, Pujol confessa que durant més de trenta anys (des del 1980) ha mantingut diners ocults a l'estranger; uns diners, explica, de la seva dona i dels seus fills i procedents d'una herència del pare del veterà polític català. L'expresident fa públics aquests fets ara, just quan s'està culminant el procés per a la regularització d'aquests diners aprofitant la pròrroga de l'última amnistia fiscal aprovada pel PP, i que va comptar amb el suport de CiU. Una regularització que, segons es pot llegir en el comunicat de l'expresident, no s'havia fet abans perquè "lamentablement no es va trobar mai el moment adient". En 34 anys!
La confessió de Pujol sacseja i degrada profundament la imatge d'aquest històric dirigent, que a més es presenta com a únic responsable d'aquest frau a Hisenda, segurament en un intent de no incrementar les sospites sobre les activitats d'alguns dels seus fills, investigats per la Justícia. No ho aconsegueix, al contrari, perquè la rellevància dels fets esquitxa tota la seva família i fa encara més sospitoses aquelles activitats. Però és ell, per descomptat, el més afectat per aquesta revelació, perquè és ell la persona que durant anys i anys va ser el màxim responsable de la gestió dels diners públics a Catalunya, que va fer bandera de l'honestedat i que es permetia alliçonar sobre aquesta qüestió.
L'estratègia de Pujol li va donar resultat al principi, i divendres la seva confessió va generar poques reaccions. Era massa sorprenent, massa gros, tot plegat, i s'havia de pair. Ahir, en canvi, van proliferar les peticions perquè Pujol comparegui davant de la Justícia, al Parlament, davant del seu propi partit, i doni la cara pels seus actes, per aquest frau sostingut a la societat a la qual representava (que a més, en un segon engany, ha negat públicament en diverses ocasions des que van començar les revelacions periodístiques sobre l'afer). És imprescindible que Pujol s'expliqui, i que s'investigui a fons la seva actuació per determinar en quina mena de responsabilitats pot haver incorregut. Sobta, en aquest sentit, la reacció de l'actual president de la Generalitat, Artur Mas, limitant-se a dir que es tracta d'un "tema estrictament privat, personal i familiar que no té res a veure amb Convergència ni amb el Govern". Com pot no tenir res a veure amb Convergència ni amb el Govern que la persona que els ha liderat durant tants anys fos al mateix temps, segons ell mateix admet, un defraudador fiscal? I encara més: Després d'aquesta revelació, Jordi Pujol mantindrà el tractament de Molt Honorable (semblaria un sarcasme) i continuarà cobrant i disposant de xòfer, secretària i un despatx amb càrrec als impostos dels catalans? Són preguntes que la ciutadania que sí que ha complert amb les seves obligacions tributàries es fa, i a les quals Mas hauria de donar una resposta clara i immediata.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook