aprofitant l'enorme soroll de l'"escàndol Jordi Pujol" (la persona del qual no es mereix tant acarnissament amb què se l'ataca ara), el president Artur Mas ha fet públic el seu Pla "B", per tapar anticipadament el seu fracàs en el tema de la famosa Consulta, amb la qual ha estat enredant tants catalans i crispant tant tot el país.

De la seva promesa "consulta sí o sí", del seu anunci que els catalans "el 9-N anirem a votar", de la seva alternativa "consulta o eleccions", ja res de res. Ara, el que toca es veu que és de distanciar-se i/o expulsar del partit el seu fundador, de refundar el partit i d'evitar que sigui suspesa l'autonomia de Catalunya.

El nou número dos de CiU, que substitueix el discrepant i fugat a temps Duran i Lleida, ho explica molt clarament a El Periódico. "El president -diu- convocarà un govern de concentració després del veto a la Consulta, i el nou Govern català prepararà les eleccions plebiscitàriès del 2016, amb vista a la independència". Josep Rull, afegeix el diari, "tem la suspensió de l'autonomia i crida a evitar els errors del 1934". Tot un encaix polític de boixets per dissimular un gran fracàs i per mantenir-se en el poder fins al final de la legislatura, sense aventurar-se a unes noves eleccions anticipades en les quals tornaria a perdre una pila de diputats, segons totes les enquestes, i potser el daltabaix definitiu del partit.

Segurament, molts sectors conservadors del país veuran amb alleugeriment aquest canvi de terç de Mas, ja que temien un triomf electoral del més radical i petri Oriol Junqueras, líder d'ERC, disposat a la declaració unilateral d'independència. És a dir, a repetir els errors del 1934, que Artur Mas vol evitar, com ha declarat reiteradament en els últims mesos dient que "no faria res il·legal". Les veus i pressions més sensates, i una millor auscultació de la realitat, sembla que han tingut efecte.

Novament, s'haurà fet el ridícul. Potser, en el fons, com es diu, a fi de bé. Mai se sap. Però aquest anunci, ara en vigílies de l'esperada i important reunió Mas-Rajoy, resulta, a la vegada, sorprenent i molt clar. Amb la fugida de Duran, el lleig assumpte Pujol i l'avanç del pla "B" (de baixada de pantalons, amb perdó), com pot presentar-se a la reunió de La Moncloa el president Mas?

Però, potser, tot això serveixi perquè d'aquella cimera Rajoy-Mas en surti alguna cosa positiva. No s'haurà trencat la baralla.