Un fantasma recorre Catalunya, el fantasma de la corrupció, que està submergint el país en un volcà on el magma de la corrupció ho xucla tot. El nombre de casos és elevat, i el més paradigmàtic fins al moment era el cas Millet, però l'afer Pujol ha esclatat amb tota la seva intensitat i ha deixat la societat catalana en un estat de xoc del qual no reacciona.

La tranquil·litat estiuenca s'ha transformat en una tempesta tortuosa que situa el clan Pujol-Ferrusola i les seves corrupteles al bell mig del debat. Els efectes col·laterals en termes polítics són palpables i de proporcions descomunals. La burgesia catalana ha tocat molt de poder i històricament s'ha embrutat les mans; tants anys de poder i negocis bruts han embrutat també el nostre país, Catalunya, que durant massa anys ha estat el pati particular d'un clan de poder que es creia amo i senyor del país.

Certament, la veneració i culte a la personalitat de Jordi Pujol és una penyora que ens ha fet molt de mal. La nació i la col·lectivitat no són propietat de ningú i l'imaginari col·lectiu no pot construir-se sobre la base d'un lideratge quasi messiànic. Això denota una certa debi?litat del nostre país, de Catalunya. La nació ha de construir-se sobre un imaginari i unes institucions arrelades on tothom és igual davant la llei, on la igualtat és un dret i on el servei públic i la dedicació a la societat hauria de ser un acte de servei altruista. Quasi tres dècades de governs convergents han deixat una empremta de corrupció que riu-te'n del Dragon Khan!

La corrupció no és consubstan?cial a ningú però està més que clar que el capitalisme salvatge que impera avui la fomenta i l'estimula. I en el marc de l'estat espanyol forma part del paisatge polític i econòmic. Certament el PP ha convertit l'estat en un gran parc temàtic de la corrupció. Fa poc ingressava a presó un expresident del PP, Jaume Matas, i només l'afer de la trama Gürtel esquitxa 100 membres del PP. El PSOE acumula casos de corrupció com bolets (els últims el de Magdalena Álvarez i el cas Mercuri) i fins i tot alguns sindicats han protagonitzat episodis de corrupció. La família reial espanyola està esquitxada per tots cantons i l'Estat reacciona amb una abdicació improvisada i aforant el successor del dictador Franco.

Davant d'aquest trist i decadent panorama alguns quadres convergents estan tirant de la teoria de la conspiració i acusen l'Estat espanyol de voler desacreditar el procés sobiranista. Així, excusen la gravetat dels delictes comesos pel clan Pujol-Ferrusola i tiren pilotes fora. Probablement algunes persones de bona fe s'arriben a creure aquesta teoria de la conspiració. Però a mi em sembla que actuar així és infantil i sobretot un nou acte de traïció envers Catalunya. Les corrupteles i joc brut d'algunes persones vinculades a CiU són un autèntica bomba al procés sobiranista català i per això és necessari fer net i ser inflexibles amb aquests gravíssims episodis de corrupció. No s'hi valen excuses i personalment no accepto dobles morals ni penediments teatralitzats, el país viu moments d'emergència nacional i s'ha d'actuar.

En un país castigat per les retallades, la precarietat i l'atur, pels desnonaments i els abusos bancaris, és inadmissible que la corrupció s'instauri per quedar-se. A la nova República Catalana que volem construir no hi ha lloc pels corruptes i per això convé fer net des d'ara mateix. Si no ho fem, els corruptes ens robaran el somni i impediran la nostra anhelada llibertat alhora que convertiran el país en terra cremada, en un campi qui pugui on imperi la llei del més fort.