11 de agost de 2014
11.08.2014
Diari de Girona

LA CANCELLERA MERKEL I NOSALTRES, ELS CATALANS

11.08.2014 | 00:00
LA CANCELLERA MERKEL I NOSALTRES, ELS CATALANS

Les declaracions de Merkel (Berlín, 18/7/14) sobre el sistema polític alemany (estats-länder) en relació amb el sistema espanyol mereix una breu reflexió des de Catalunya. Les últimes eleccions en el land de Baviera -com recordaran els lectors del DdG- van donar la majoria absoluta al CSU (Unió Social Cristiana). Fa 50 anys que hi governen. El Freistaat Bayern, el gran land del sud d'Alemanya, és un land que hauria de ser un model per a nosaltres, els catalans. Allí, però, no hi ha un partit nacionalista bavarès (estelat, antialemany i corrupte) ni hi ha governat mai el socialisme (parasitari). Han estat uns bons deixebles del canceller Ludwig Erhard, l'home que va fer possible el miracle alemany: "És necessari que es reconegui el principi de subsidiarietat com un dels més importants principis ordenadors de la societat política".
Els alemanys de la CDU (Unió Cristiana Demòcrata) també han estat bons deixebles: "La solidaritat i la subsidiarietat són els grans principis que enllacen els alemanys; són els grans principis sobre els quals s'assenta la UE", va afirmar, dos dies abans de les eleccions (setembre-2013), Hans-Gert Pöttering, expresident del Parlament Europeu i eurodiputat de la CDU des del 1979. Principis antitètics davant dels nacionalismes o sobiranisnes jacobins, dels independentismes estelats i dels moviments euroescèptics.
El land de Baviera (PIB/càpita: 37.000 euros), amb un atur juvenil del 2,8 %, inverteix el 3,16 del PIB en educació, innovació i desenvolupament. Amb 12,5 milions d'habitants, el PIB bavarès (465.000 milions d'euros) supera el PIB de Catalunya, el País Basc i la Comunitat de Madrid junts, no obstant comptar aquestes tres comunitats amb quatre milions més d'habitants. Baviera no ha gaudit com ha gaudit Catalunya d'un mercat captiu espanyol, que li ha estat proporcionant un superàvit continu, al llarg d'un segle, en les balances comercials (el superàvit ha arribat fins a 22 mil milions d'euros favorables a Catalunya el 2011). Sense aquest mercat captiu espanyol Catalunya no hauria arribat a ser mai "rica i plena" (aranzel Cambó) i l'atur, en aquests moments, arribaria al 40%. Aquesta ha estat la causa de l'enriquiment de Catalunya. Baviera, en canvi, s'ha enriquit, per damunt de tot, amb l'exportació exterior. El land bavarès, per altra banda, és una de les regions de la UE menys corrupte; en canvi, Catalunya baixa fins el lloc 134 de les 172 regions (figura entre les regions més corruptes d'Itàlia, de Grècia i de les repúbliques exsoviètiques). És també una de les regions pitjor gestionades i la més corrumpuda d'Espanya, segons Nicholas Charron (Universitat de Göteborg), un dels principals autors de l'informe de la Comissió Europea National Level, Scores, Ranking and Cluster Groupings of QoG in the EU 27. Des del 1982 fins ara, diversos consellers de la Generalitat de Catalunya han passat ja per la presó. I la "sagrada família catalana" Pujol-Ferrusola està sent investigada pel jutge Ruz per les seves connexions amb paradisos fiscals.
Aquell reducte catòlic, agrari i endarrerit, de principis del segle passat, davant la puixança industrial i militar de la Prússia luterana s'ha tranformat en el land alemany econòmicament més potent i socialment més equitatiu. Els principis catòlics de solidaritat i subsidiarietat, estretament lligats a la difusió de la propietat mobiliària a totes les classes socials, a través de l'economia social de mercat (el "capitalisme renà"), ha fet possible el seu triomf davant l'ètica del capitalisme protestant "salvatge". El sud catòlic ha superat el nord luterà, contravenint les teories weberianes.
Les dues intuïcions més lluminoses, plenes de futur, de Jaume Vicens Vives-"Només per la capitalització del treball hem arribat a ser gent en la història econòmica; aquesta serà la llei que hauran de tenir en compte les generacions vinents" i "el repartiment de la propietat crea un sistema de regisme molt semblant al de la vera democràcia"- estan sustentades en "l'arrelat foralisme de la Corona d'Aragó", és a dir, en el principi de subsidiarietat que el land de Baviera s'ha afanyat a desenvolupar des de fa mig segle. Aquest principi i el de solidaritat són els que enllacen els lands alemanys i són els que hauran d'enllaçar tots els Estats membres en la UE definitiva -si aquesta Unió vol reeixir-.
Catalunya, al 1978, va tenir la possibilitat de poder desenvolupar la via foral catalana, basada en aquest principi. Es tractava d'ajornar les llibertats catalanes per les quals varen lluitar aquells catalans austracistes de l'11 de setembre de 1714, llibertats redivives miraculosament ara a la UE, amb el Tractat de Maastricht (1992) i el Tractat de Lisboa (2010) que reconeixen el principi de subsidiarietat com l'eix vertebrador de la UE definitiva. Malauradament, mentre Jordi Pujol Soley i Miquel Roca Junyent (el seu avi matern fou el cap dels foralistes catalans) varen optar per l'antítesi política, és a dir, pel nacionalisme jacobí (Estat nació propi) que ha derivat cap a l'independentisme estelat i que ens porta directament fora de la UE, Ramon Trias Fargas, per la seva part, apostava per un concert català, sense, però, apel·lacions forals. Ara bé, tant el concert foral del País Basc com el de Navarra, s'han quedat en un privilegi, en un cupo, ("el cupo no se calcula, se negocia"), sense haver desenvolupat, al llarg d'aquests anys, totes les virtualitats polítiques i socials que el principi de subsidiarietat comporta. Com hauria passat amb el concert català de Trias Fargas.
El nacionalisme jacobí, d'arrels revolucionàries franceses, és l'antitesi de la Catalunya de sempre, amb ADN foral (principi de subsidiarietat) proclamat per Eiximenis fa més de set segles i explicat en els nostres dies, de forma excepcional, per Joan B.Vallet de Goytisolo, mestre de juristes , príncep dels civilistes catalans i el gran notari de la nostra Història, en la seva obra Reflexions sobre Catalunya. Relligament, interacció i dialèctica en la seva Història i en el seu Dret (Marcial Pons, 2007).
La transició cap a la Via Foral Catalana és possible: pactisme amb Espanya i amb la UE. Però els catalans estem encara massa adoctrinats i encadenats al nacionalisme i sobiranisme estatista jacobí (contraris als principis fundacionals de la UE) i a l'independentisme estelat (inviable dins la UE definitiva).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook