La lectura de Los intereses del futuro, de l'economista Joan Cals i Güell, és un antídot contra les lliçons magistrals sobre la crisi econòmica impartides pels gurus de les tertúlies televisives. No es tracta, però, d'un manual bàsic d'economia ni tampoc un compendi de les doctrines econòmiques, tot i les al·lusions constants a la plèiade de patums d'aquesta ciència social. L'autor, catedràtic del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, exposa d'una manera entenedora com els errors en el diagnòstic del tsunami econòmic han portat a l'adopció de mesures d'austeritat que han agreujat la sortida del laberint.
Es tracta d'una crítica impregnada d'una visió ètica que busca "posar els mercats en el seu lloc, com a mitjans, no com a fins, i reforçar els valors socials". A la vegada rei?vin?dica la importància de l'equitat que, sen?se ser un concepte econòmic, "es construeix entorn de les idees de justícia distributiva, repartiment de les càrregues i bene?fi?cis, grau de desigualtat, confiança i honradesa en els comportaments...". Una equitat que ha estat sistemàticament arraconada per l'eficiència, entesa com la forma d'aconseguir el màxim benefici al menor cost possible.
De fet, la proposta de Joan Cals és la d'un reformista utòpic que predica la necessitat de redefinir els interessos del futur "fent servir uns mercats adequadament regulats i una globalització cabal". Doncs ni Adam Smith, considerat el pa?re de l'economia clàssica, ?subscriuria que les passions (com l'avarícia o la cobdícia) es sublimarien amb la consecució egoista dels interessos particulars que, actuant com una mà invisible, farien progressar les nacions. Foteses! La realitat econòmica ha estat, és i serà una barreja d'interessos i passions de tot tipus.
És possible reivindicar per al segle XXI altres interessos favorables per la col·lectivitat? A l'epíleg del llibre, malgrat admetre que no hi ha solucions màgiques, es fa referència a "principis i criteris útils per a orientar l'acció col·lectiva i la regulació dels mercats, i per a contribuir de forma deliberativa, reflexiva, a definir un espai públic valuós, amb un discurs que no es limiti a l'eficiència i als drets individuals". Bé, l'acadèmic combrega amb la tesi d'un capitalisme de rostre humà, una concepció idealista si s'analitzen els fonaments d'aquest mode de producció.
Per tant, el discurs sobre la necessitat d'un pensament econòmic renovat al servei dels interessos del futur de la ciutadania és una conclusió ambigua i decebedora. L'alternativa al sistema actual passa, professor, per qüestionar radicalment l'economia de mercat i els interessos del capitalisme financer.
