15 de agost de 2014
15.08.2014
Diari de Girona

COSES QUE ESPANYA AMAGA

15.08.2014 | 00:00
COSES QUE ESPANYA AMAGA

La història, s'ha escrit, l'escriuen els vencedors. Castella, i després Espanya, potser és el país d'Europa que més ha manipulat i censurat la història per al seu profit i "menoscabo" dels altres. Ja ho va fer quan va conquerir el Regne de Lleó -on el lleonès o astur-lleonès ara és llastimosament dit "bable" a Astúries, "castúo" a Extremadura, "mirandès" a Miranda-, quan va manipular grollerament els fets i la història, fins a aconseguir la desaparició de tota memòria d'aquesta nació molt més important i avançada que la castellana -el seu últim i gran rei, Alfons IX, va fundar la Universitat de Salamanca, que després els castellans s'atribuïren, va celebrar Corts, cosa inexistent a Castella, etc.-.
Però on Castella-Espanya s'ha acarnissat més a manipular i censurar la història és a Catalunya. Començant per la suposada prima?cia de Toledo i el regne dels gots sobre la Península, la manipulació de la Corona d'Aragó -que assimilen al regne d'Aragó, de fet desaparegut quan es va fer la confederació amb els comtats catalans-, fins a anar a la traduc?ció i atribució pròpia de grans obres literàries -deixem, de moment, el tema del Quixot, d'El Lazarillo de Tormes, del cos del refranyer, etc.-, però el que sí que està demostrat és l'escriptura catalana del primer text de gastronomia que reivindiquen, el Libro de arte cisoria del Marquès de Villena. I ja no diem res del Descobriment d'Amèrica, una falsificació de cap a peus tendint a censurar i amagar la participació, finançament, etc. dels catalans.
Quan es parla del Regne de Nàpols, per exemple, s'obvia que tenia reis de nissaga catalana, que s'hi utilitzava el català com a llengua de cultura, etc. amb el recurs de parlar d'"aragonesos". Amaguen que MestreRobert, el brillant cuiner d'aquesta cort, -el Ferran AdriàJoan Roca del segle XV- va escriure en català la seva gran obra el Llibre del coc, i que mai va signar amb el nom castellà de "Ruperto de Nola", tal com l'han transformat.
Aquesta dèria malaltissa per atribuir-se mèrits no propis també s'expressa en la ignorància dels fets. Per exemple, a Espanya s'ignora gairebé del tot la gran aportació de la civilització catalana medieval en el camp de les arts, la literatura, la filosofia, la medicina, la gastronomia, l'organització democràtica del territori i la governança dels reis, les corts, la Pau i Treva, el dret marítim, el comerç... A tall d'exemple podem recordar com el primer banc central europeu neix a Barcelona el 1401 i això a Espanya s'ignora ostentosament. Per sort, a l'Encyclopaedia Britannica s'hi afirma aquesta aportació catalana: "The concept of central banking can be traced to medieval public banks. In Barcelona, the Taula de Canvi (Municipal Bank of Deposit) was established in 1401, for the safekeeping of city and private deposits, but it was also expected to help fund Barcelona's government (particulary the financing of military expenses)". El 1413, la Taula de Canvi de Barcelona va esdevenir, també, banc de la Generalitat de Catalunya (que s'havia creat el 1359).
I el munt de coses de la vida quotidiana que els espanyols s'atribueixen i són d'origen català!: des de la "baraja española" a la "guitarra española", fins a la desapareguda pesseta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook