En tots els països hi ha diades en les quals es commemoren fets especialment importants. N'hi ha una gran diversitat, però totes tenen en comú que representen el record d'un gran esforç en circumstàncies difícils. A Catalunya la commemoració anyal de l'11 de Setembre de 1714 expressa la voluntat de recuperar el que aleshores es va perdre malgrat l'esforç valorat com a heroic arreu d'Europa en el curs de la Guerra de Successió pels defensors de Barcelona.

El record d'aquell profund trasbals i la voluntat de continuïtat del poble català seguí viu generació rere generació: Milà i Fontanals el 1859, en el discurs de restauració dels Jocs Florals, peça important de la Renaixença, cità amb paraules emocionades el que representa aquesta data i, així mateix, molts anys després, Prat de la Riba, en ser elegit president de la Mancomunitat de Catalunya el 1914, s'hi referí també. Ja molt més a prop, cal recordar que el 1964, quan es commemorava el 250è aniversari de l'11 de setembre de 1714, es rellançà la convocatòria d'una manifestació -reprimida per la policia però que va recórrer un bon tros de la ronda de Sant Pere de Barcelona-; aquest és l'any en què fou editat el llibre de S. AlbertíL'onze de setembre, encara avui considerat una obra bàsica sobre aquells fets.

Posteriorment, recuperades les llibertats democràtiques a partir de 1975, la commemoració de l'11 de Setembre ha gaudit del reconeixement oficial de Diada Nacional i en el calendari cívic és sempre un senyal de gran importància sobre el que és la vida del poble de Catalunya pel que fa a projectes, inquietuds, il·lusions i problemes. Això explica que els darrers anys en aquesta Diada s'hagin produït imponents manifestacions que reflecteixen els projectes actuals que de forma transversal comparteix aquest poble.

Enguany, la commemoració torna a Barcelona després de la Via Catalana que milers i milers de persones férem l'any passat; aquest any se'ns proposa fer una gran senyal de victòria omplint la Gran Via i la Diagonal i tenint com a eix la plaça de les Glòries. Serà, com és habitual, una gran manifestació de civisme amb convicció i alegria.

La memòria d'aquella Via Catalana que travessà de cap a cap el Principat i que esdevingué una experiència inoblidable ens retorna aquests dies amb moltes de les vivències que hi recollirem. Ens vénen a la memòria el trajecte en tren o en altres mitjans de transport, les converses i la creativitat demostrada en totes les poblacions. Aquest any, a Barcelona, serà també una Diada feta amb la convicció que serà útil en aquest camí que entre tots estem fent.