Fa anys que des de Catalunya es demanaven les balances fiscals, que finalment s'han publicat. I, deixant de banda el cas de Madrid, que és especial pels beneficis addicionals en raó de la seva capitalitat, els partits polítics catalans tenien raó. L'aportació catalana a la solidaritat és excessiva, sobretot quan aquí hi ha dèficits d'infraestructures inqüestionables. Alemanya, que tantes vegades es posa d'exemple, té limitada per llei l'aportació al fons comú dels diferents landers.

El tema de les balances seria un magnífic punt de partida per al diàleg de sords entre Rajoy i Mas. Però hi ha un altre tipus de balances que des de Catalunya s'ignoren per carregar-se de raons a l'hora de formular el sobiranisme. Es tracta de les relacions socials i culturals entre la gent d'aquí i la resta de l'Estat. Els catalans no som al món per generació espontània, la nostra història està trufada de relacions amb Europa i, òbviament, amb Espanya. I, ull, perquè aquestes balances, si es posessin sobre la taula, jugarien fort a favor d'un no a la independència.

Els 25 primers cognoms amb més freqüència a Catalunya són García, Martínez, López, Sánchez... Només, a partir del lloc 26 trobem Vila, Vidal...

El dia 6 de març de 1902, els germans barcelonins Joan i Carles Padró van fundar el Madrid, F.C., Reial Madrid. El Barça té a la resta de l'estat més de 600 penyes. Pep Ventura, nascut a Alcalá la Real (Jaén) va modernitzar la sardana i la cobla. Un basc, José M. Ibarra i un català, Narcís Bonaplata, van crear la Feria de Abril de Sevilla. Al golf de Cadis és d'ús comú la paraula anxova, tot recordant els pescadors d'aquí que feinajaven allà. L'Extremadura, un equip d'Almendralejo (Badajoz), vesteix de blaugrana perquè va ser fundat per un soci del Barça. I molts més exemples.